Potser alguns lectors pensaran que hi tinc una dèria, perquè he dedicat tres columnes a les renovables. La meva insistència, però, no només rau en l'impacte econòmic, demogràfic i ambiental que pot tenir el desplegament de múltiples instal·lacions productores d'energia renovable, sinó també en el fet que la manera com es farà aquest desplegament evidenciarà si, com a comarca, tenim una estratègia de futur definida i un model de desenvolupament plausible i consensuat. 
A parer meu, és significatiu (no pas per a bé) que des de la presidència del CC i de l'Ajuntament de la capital, encara no hi hagi hagut cap pronunciament públic. Sortosament, altres actors sí que s'hi han pronunciat i el debat ja es viu i notori.
Per la meva banda, voldria manifestar que l'expansió de les renovables cal analitzar-la sense catastrofismes però tampoc sense badoqueria ni resignació. Molt probablement van modificar substancialment els ecosistemes molt més les rompudes massives de terres del segle XIX, quan es van abancalar tota mena de costers i turons exterminant gairebé les alzines que una hipotètica implantació massiva d'aerogeneradors i plaques solars. D'altra banda, un cop amortitzades podrien desmantellar-se i restarien poques cicatrius sobre el territori. Ara bé, tampoc no podem ser tan ingenus per creure que estendre a mantes instal·lacions eòliques i fotovoltaiques tindrà un efecte neutre o irrellevant sobre la nostra economia i el nostre patrimoni natural.
D'entrada, cal fixar-se que on es produeix massivament energia renovable ni hi prolifera la població ni s'hi genera dinamisme econòmic, més aviat el contrari. De fet, acostumen a ser contrades despoblades i econòmicament empobrides a les quals els molins i les plaques no aporten cap vitalitat. Quant a les rendes que produeixen, són de caràcter passiu, en el sentit que no promouen noves inversions productives ni llocs de treball. 
Si analitzem els perjudicis que pot causar-nos tot plegat, no podem obviar-ne dos de fàcilment identificables. Un perjudici, si es donen concentracions denses en espais de valor paisatgístic, serà sobre el turisme rural i de segones residències i sobre la producció de vins i olis de qualitat, que requereixen un entorn verge o ben conservat. Pot ser que no representin un gran volum en conjunt, però per a una colla de municipis poden tenir un valor determinant. L'altre perjudici, si s'implanten instal·lacions enmig de parcel·les de valor agrícola, consistirà a entrebancar la constitució de finques més grans i productives i a encarir especulativament els preus dels terrenys conreables.
Per evitar tot això proposo una mena d'heptàleg: 1. Prioritzar les teulades sobre el terra pla. 2. Afavorir l'inversor petit en lloc del gran. 3. Ajudar l'inversor local abans que el forà. 4. Ocupar els terrenys improductius i degradats abans que els conreats. 5. Substituir la massificació per la idoneïtat. 6. Preservar els indrets de valor paisatgístic. 7. Fer prevaldre el valor afegit per al territori davant de l'afany lucratiu del promotor.
I com a corol·lari bàsic cal, si hem d'esdevenir productors d'energia renovable per a la Catalunya poblada i puixant, establir un cànon que gravi l'impacte ambiental que suposa produir-la i transportar-la i es destini a promoure el desenvolupament de la plana de Lleida.