El dia 16 d'abril vaig estar entre el grup de gent que assistia a l'acte protocol·lari de col·locar la primera pedra del futur Arxiu Comarcal de les Garrigues. Durant molts moments recordava tots els companys del Centre d'Estudis que, durant molt de temps, han lluitat perquè aquest arxiu sigui una realitat, malgrat els desenganys dels anys 2005, 2007 i 2011. No es van desanimar i continuaren treballant i lluitant  perquè fos una realitat (el meu record en especial per als qui no podran veure aquest arxiu). Arreu on anaven explicaven el que significaria aquest espai per a la comarca. Aquesta  primera pedra és un acte simbòlic, però, malgrat que siguem l'últim Arxiu Comarcal de Catalunya, ens fa veure la llum al final d'aquest túnel fosc en el qual durant molts anys hem estat circulant a les Garrigues. Ara, almenys, crec que la majoria dels documents i fotografies que es llençaven als contenidors  o deixalleries aniran allí per poder-los classificar i estudiar. No sabem com serà el seu funcionament, però, com a mínim, tindrem un local. Ja ho diu el refrany popular: "Sense nius no hi ha ocells". Ara el niu ja el tindrem, però s'haurà d'omplir de tot el que afavoreixi el futur cultural de la nostra comarca.

Aquell mateix dia totes les entitats que tenim quelcom relacionat amb la capital de la comarca mantinguérem un intercanvi d'impressions amb Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, per exposar-li les nostres preocupacions. Un cop finalitzat aquest acte, entre els assistents comentàrem  que era el primer cop que ens trobàvem tots els que participem en juntes culturals de les Borges, i que va ser una trobada molt positiva, ja que tots treballem d'una forma altruista en favor de la cultura garriguenca. Per què en l'àmbit comarcal no es promou una trobada de totes les entitats culturals? Seria un intercanvi d'idees, de projectes en què s'exposaria el que cada entitat pot fer i el que es podria fer treballant tots junts. No hem d'oblidar mai que la cultura és de tothom i entre tots i totes l'hem de conservar i promoure.

Ramon Miró