En aquest article hauria volgut comentar la composició del nou Govern de la Generalitat i valorar el seu programa. No podrà ser, ja que en el moment d'escriure'l el més calent és a l'aigüera i el més savi es pot perdre si gosa fer alguna previsió sobre el que finalment succeirà. A Catalunya fa molt temps que estem sense govern i això no sembla preocupar una part de la ciutadania que no vol adonar-se de la decadència econòmica i social a la qual ens aboca aquesta situació. No seré jo qui pugui fer-los canviar d'opinió i despertar-los d'aquest son, però el temps, que és un jutge inexorable, ja ens dirà com acaba aquest enrenou i posarà les coses al seu lloc.
Per això prefereixo parlar d'una acció de govern esperançadora. La del nou president dels EUA que, no solament m'ha deixat gratament sorprès per la seva gosadia en anunciar polítiques socialdemòcrates en un país que no n'ha tingut mai, sinó perquè, a més, ha plantejat un canvi radical en la governació del país i en el paper que ha de jugar a nivell internacional.
En la primera intervenció davant la Cambra de Representants ha exposat el seu programa i em permeto afirmar que és la proposta presidencial més progressista i avançada que mai hagin tingut els EUA. És cert que Roosevelt, Kennedy, Clinton i Obama van formular programes avançats, amb reptes i noves polítiques que van generar força il·lusió, però, potser perquè les circumstàncies del seu temps eren diferents de les actuals, no van atrevir-se mai a proposar la intervenció directa de l'estat en àmbits que ni els conservadors ni els liberals volien atendre des del sector públic: la sanitat, els serveis socials, la regulació dels drets laborals, el suport als sindicats, la regulació ambiental, el control de les armes, la regulació dels drets de les minories ètniques o sexuals, etc., com ho ha fet Joe Biden.
En pocs mesos ha encarat decididament la lluita contra la pandèmia i avui és un dels països amb una alta taxa de vacunació. Ha endegat la reforma del sistema sanitari i s'ha proposat reduir el preu que els usuaris paguen pels medicaments.
Ha posat en marxa un ambiciós programa d'inversió pública d'1,9 bilions de dòlars que pretén millorar les infraestructures de comunicacions, avançar en la transició energètica, reduir els impactes ambientals de les indústries i generar ocupació en sectors emergents.
Sense complexos, ha anunciat que vol finançar aquesta inversió amb un increment dels impostos a les grans fortunes i sobre els beneficis de les grans empreses. Ha posat l'accent en el suport a les classes mitjanes, autèntic suport de la cohesió social del país, ha posat en valor el paper de les dones i ha reivindicat l'aportació de l'emigració en la riquesa i creixement de la societat americana.
I en política exterior i de defensa, ha expressat el seu compromís de tornar als organismes multilaterals, lluitar contra el canvi climàtic, reduir les armes nuclears i químiques, arbitrar en els conflictes territorials, defensar el lliure comerç i participar activament en la recuperació econòmica i social dels països menys desenvolupats.
Biden, que és un dirigent experimentat, ha entès que la política és l'art de fer possible allò que és necessari. Les nostres societats són cada vegada més plurals i diverses i les necessitats i els interessos de cada ciutadà són diferents. Amb tot hi ha aspiracions comunes que transcendeixen aquest àmbit i es converteixen en generals. El benestar, la pau, la llibertat, la igualtat, la solidaritat, etc. són valors i aspiracions en les quals coincidim tots, però els sectors més desvalguts de la societat no poden deixar que sigui el mercat el que reguli els instruments que permetin aconseguir-los; són necessàries normes i lleis democràtiques que intervinguin l'economia i governs disposats a posar les condicions perquè la cobertura de l'estat del benestar arribi a tothom per igual. Aquest crec que és el seu encert. Esperem que se'n surti.
Josep Pau