L'altre dia m'explicava un amic meu que s'havia retrobat amb un company de feia temps, ara representant en un consell comarcal per un partit independentista. Aquest li explicava que el seu objectiu com a conseller era el d'acabar amb tots els de l'altre partit independentista a la seua comarca.
Sempre m'haig considerat pro?xim a les idees de l'esquerra independentista, pero?, sincerament, avui ja se me'n foten absolutament tots els punts del programa dels 3 partits que tenim al Parlament. Absolutament tots menys un: la independe?ncia. Potser en altres llocs del pai?s no es veu d'aquesta manera, pero?, clarament, aixi? ho percebo a Ponent.
Per a mi e?s evident que, si volem plantejar qualsevol avanc? cap a la llibertat, necessa?riament, ho hem de fer amb un acord poli?tic. De quina altra manera s'hauria pogut forjar l'u d'octubre si no? Aixi? e?s que ja n'hi ha prou d'aquest espectacle que ens feu viure amb vergonya aliena. Per molt exercici d'empatia que em proposi, no se m'ocorre quin pot ser aquest obstacle insalvable que no permet arribar a un acord. Que? collons e?s allo? tan indispensable que e?s capac? de fer-nos renunciar a l'u?nic cami? factible cap a la llibertat? Sincerament, no puc arribar-ho a entendre, perque? dins de la meua ignora?ncia nome?s hi veig una possibilitat: egoisme.
Per un costat, crec que nome?s una suma d'odi i d'orgull personals, a parts iguals, poden passar davant de l'obligacio? de dibuixar una estrate?gia conjunta, davant d'un possible horitzo? de llibertat. I, per l'altre, tambe? crec que nome?s la por de contradir la li?nia general del partit, per por de perdre-hi posicio? pot portar a acceptar l'estat actual de les negociacions. Francament, no em convenc? cap altra explicacio?, perque? totes les que sento nome?s es basen a focalitzar el responsable.
I, al meu entendre, tant l'odi, com l'orgull, com l'egoisme incapaciten per governar.