Aquests mesos de confinament m'han permès llegir llibres que havia deixat per a una altra ocasió. Entre els quals un de l'any 1948 escrit per Francisco Elías de Tejada, Las Españas, formación histórica, tradiciones regionales. Vaig comprar-lo al mercat d'antiguitats d'Arbeca (esperem que aviat pugui reobrir), bàsicament, per l'interès que em va suscitar la dedicatòria manuscrita, tant per la personalitat a qui es dedicava com per les que la signaven. Es tracta d'un obsequi que uns estudiants fan al seu mestre, que no és altre que el Sr. Lluís Duran i Ventosa i, entre els signants, figuren Enric Jardí, J.M. Ainaud, Agustí Bassols, Anton Canyelles, Pere Cuixart, Pere Puig Quintana o Joan Hernàndez i Roig. 
L'autor, catedràtic de filosofia del dret, és un personatge controvertit. Gran erudit, molt tradicionalista, ultracatòlic, militava en el carlisme, havia participat en la Guerra Civil en el bàndol sollevat i més endavant s'apropà a l'extrema dreta, tot i que sembla que tampoc s'hi va trobar del tot a gust. En tot cas la meva curiositat sorgia de pensar com unes persones que, tot i ser conservadores, però demòcrates i catalanistes com les que he esmentat, podien regalar aquest llibre al Sr. Duran i Ventosa. Alguna cosa interessant devia tenir.
Efectivament, el llibre (cosa curiosa és que no n'he trobat cap referència enlloc) parla de la configuració històrica de "las Españas", en plural, analitzant filosòficament i sociològicament les tradicions culturals i polítiques de les diferents realitats territorials hispàniques: Andalusia, Euskal Herria, la zona del Duero, Castella i Catalunya. L'autor es cuida molt de dir que no en fa, ni en vol treure, valoracions polítiques de cap mena. Tracta el tema, segons ell, només des de la filosofia de la història, però el seu contingut val la pena llegir-lo i, al marge d'estar-hi d'acord o no, a mi m'interessava veure què en diu, de Catalunya i els catalans, i oh, sorpresa!, en un text escrit el 1948, per una personalitat vinculada estretament al règim franquista, vaig trobar-hi una anàlisi bastant encertada de la nostra realitat històrica, una veneració i coneixement sincers de la cultura i llengua catalanes, l'acceptació de la unitat de la llengua i cultura en l'àmbit del que avui denominem Països Catalans i, fins i tot, la denominació de nacionalitat i nació per definir la realitat social, sociològica i històrica de Catalunya.
Hi he trobat expressions com aquestes: "La lengua catalana es digna de parangonarse con la más noble entre las latinas". "Que Valencia cae dentro del ámbito catalán es aseveración posiblemente molesta para los habitantes del reino levantino, pero en manera alguna un hecho incierto. Valencia fue durante años la meca dorada de la literatura catalana". "La primera vez que en la península se utiliza el vocablo nación con valor moderno de cuerpo político separado y no de simple comunidad de ascendencia etnográfica se hace con aplicación a Catalunya". "El legado histórico de Cataluña, la raíz distintiva de su pensamiento político, es su afección a la idea de la libertad". 
En acabar, com si conegués el pensament de Jaume Vicens Vives, ens parla i elogia el seny català: "El seny aplicado a la economía de mentalidad burguesa y comerciante, previsora y activa; aplicado a la política cuaja en un sistema de Instituciones, joya preciada de la libertad con orden, paradigma para todas las gentes en todos los momentos. Libertad con orden que tanta falta hace aprender al resto de los pueblos españoles".
Suposo que els signants de la dedicatòria van voler veure-hi una escletxa de llum i esperança en aquells anys foscos de la postguerra. Potser els tradicionalistes o carlins, a qui no va agradar la fusió que Franco els va obligar a fer amb la Falange, es van voler desmarcar una mica de l'anticatalanisme d'aquests darrers. Tal vegada sectors de bona fe van intentar apropar, en l'àmbit cultural, posicions contraposades...  Sigui com sigui, tant de bo avui, la dreta, moderada o extrema, tingués aquesta visió i ajudés a refer els ponts del diàleg que ens indicava Salvador Espriu a la Pell de Brau.