Amb un Sant Joan segurament més celebrat que el que la situació requeria, començàvem el segon estiu en pandèmia. Esperant, amb un deliri especial, les festes majors dels nostres pobles, amb sopars a la plaça, ballar amb la marinada, passejar darrere els gegants, córrer davant els diables i, sobretot, retrobar-nos amb els veïns i veïnes.
Ara, ben entrat el juliol, les festes majors pengen d'un fil per les limitacions que s'han posat a l'aforament, a l'horari i al servei de barra. Unes festes organitzades per associacions culturals, associacions juvenils, grups de joves, comissions de festes, regidories de cultura, etc., en uns pobles que, si des de l'habitant més petit al més gran hi participessin, aglutinarien 84 persones a Fulleda, 393 a Juncosa, 482 a Vinaixa...
Lluny dels aforaments de 22.000 persones al Canet Rock, els 10.000 del Vida o els 25.000 del Cruïlla. Festivals patrocinats per Estrella Damm, Jägermeister, Coca-Cola o Bacardí. 
I així, mentre les grans empreses han continuat fent el seu negoci, la cultura popular va quedant cada cop més debilitada.