Una de les moltes conseqüències que ha provocat la pandèmia (i que encara ens afecta) ha estat l'alteració de l'agenda d'activitats o, directament, la suspensió del que per a moltes associacions és la seva raó de ser. Al CEG no som excepció i la Trobada d'Estudiosos que hauríem de dur a terme al llarg d'aquest any l'hem posposada fins al maig del 2022, a Bovera.
Aquesta situació ha significat un cop mortal per a algunes entitats que pervivien amb una activitat mínima, liderades per un petit grup d'entusiastes d'aquells que mai no donen el braç a tòrcer. Però el confinament i el risc de les trobades personals units a d'altres factors han estat massa obstacle. L'edat avançada en alguns casos, la manca de relleu en d'altres, les traves burocràtiques en forma de complexos processos de control de les minses economies d'aquestes associacions, així com del seu seguiment jurídic ja fa anys que pesen com una llosa en aquells que un dia van decidir unir-se per fomentar una festa local, una tradició o un seguit d'actes a partir de qualsevol element en comú. Afegim-hi, si voleu, que això de l'altruisme i l'activitat comunitària semblen estar sota sospita en un món d'individualismes i de repressió.
Prou sabem que allò que s'ha anomenat "la societat civil" ha estat un dels trets distintius de la societat catalana en els darrers dos segles, ben sovint fent el que li pertocaria a un Estat, arribant allà on no arribaven les administracions. Les Garrigues no n'han estat una excepció i a qualsevol poble de la comarca s'havien format associacions que emparaven grups de teatre, iniciatives solidàries, orfeons, agrupacions de gent gran, de joves, d'activitats esportives, folklòriques... Lamentablement, a  moltes ja els han cantat les absoltes. Per a mostra, un botó: el flamant premi Olivera d'Or d'enguany ha estat atorgat a l'orfeó Veus del Camp, del Soleràs, que després de 67 anys, i si no canvia molt la cosa, deixarà d'existir per manca de relleu generacional i de gent que hi vulgui cantar.

Eduard Batlle