Com en la vida, al moment de la mort les desavinences continuen. Algunes persones, o els seus familiars, seguint o no la voluntat del finat, s'encaparren i volen arrossegar les discrepàncies fins a les portes de l'altre món.   
Tots hem assistit en un funeral en què si falta un germà o filla s'intueix que se li ha prohibit l'assistència al sepeli degut a enquistades enemistats amb el finat. És un moment delicat en què impera el decòrum i la resta d'assistents comenten l'absència en un còmplice xiuxiueig. El contrari, que es faci públic i evident, sobta. És insòlit el desig escampat en vida per John McCain, senador i candidat a la presidència dels Estats Units, que va prohibir al llavors president Donald Trump assistir al seu enterrament (agost del 2018). McCain sabia que la vergonya recauria en el repudiat. Has de ser molt dolent perquè al funeral et rebutgi una persona a qui allí s'enalteix i dispensen els errors en vida.  
Més sorprenent, per viure en un entorn on ens podem conèixer, és l'esquela publicada el 4 d'agost d'enguany al diari Segre. S'anuncia la cerimònia de comiat d'un home de 52 anys. Les condolences les agraeixen l'esposa, fill, nora, germans i altres familiars. Fins aquí res d'estrany. Qui hagués pagat l'anunci, amb tota la bona (o mala) intenció, va fer afegir al final una frase explosiva: "Nota: germans i família que no s'han preocupat, que no es molestin a vindre". No cal dir que, en no distingir entre quins són els germans i familiars que es preocupen i els que no, l'esquela crea un malèfic dubte al lector. Quins d'ells s'han preocupat i quins no? Per què no s'han preocupat? Fins a quin punt s'havien de preocupar? Per esvair dubtes els al·ludits haurien d'inserir una contraesquela explicativa. Però és clar, als germans i familiars despreocupats tant els fa.