A les Borges hem tingut la sort de tenir un llibreter -el Juli Gonzàlez Boldú, traspassat fa poc- que va dedicar bona part de la seva vida a promoure la pràctica esportiva. Si ja no és gaire habitual que un llibreter s'aboqui a promoure l'esport amb l'entusiasme i l'eficàcia que ho va fer ell, potser encara ho és menys que no hagués practicat mai cap esport ni s'hagués identificat amb els qui centren tota la seva vida en aquest món. La seva concepció de l'esport era singular i allunyada dels qui pretenen contraposar-lo al compromís amb aquelles causes que fan avançar la humanitat. Estic convençut que per a ell van ser molt més importants els lligams d'amistat, les relacions de grup i el sentiment de comunitat que crea la pràctica esportiva, que no pas els títols aconseguits o les victòries assolides. Sabia que l'esport relliga, integra i cohesiona i que aquests valors eren imprescindibles per bastir la Catalunya republicana, sobirana, culta i socialment justa que sempre va anhelar i a la qual va ser tothora fidel. 
Des de l'àmbit públic -com a regidor per ERC durant les legislatures 1995/2003- i des del privat -com a president durant un grapat d'anys de dos clubs tan importants com el Club Handbol Borges i el Club Tennis la Serreta-, el Juli va saber teixir complicitats, unir voluntats i generar il·lusions col·lectives. Gràcies a aquesta feina tenaç molts garriguencs hem gaudit d'espais de socialització privilegiats que ens han ajudat  a créixer com a persones i alhora com a ciutadans i a reforçar el sentiment de comunitat. I si n'hagués de destacar un, assenyalaria els partits al pavelló Francesc Macià de l'equip d'handbol. Recordo perfectament els dissabtes a la tarda amb el pavelló poliesportiu ple a vessar per assistir als combats èpics que ens oferien els nostres jugadors, imbuïts dels principis més genuïns de l'esport, que lamentablement cada dia escassegen més. Em refereixo a lluitar amb coratge i noblesa per la victòria, sense esperar altra retribució que l'aplaudiment i l'afecte del públic. Acabat l'encontre, tant i feia el resultat, surava en l'ambient la convicció que havíem viscut una vetllada excepcional de reafirmació col·lectiva amb l'autoestima desbocada i l'orgull de pertànyer a una nissaga de gent lluitadora i irreductible. 
A banda de la seva implicació en la gestió pública i la promoció de l'esport, el Juli va ser també delegat de la Cambra de Comerç i d'Indústria i va convertir la seva llibreria en el lloc on podies comprar el bitllet o el tiquet necessari per participar en les múltiples activitats del teixit associatiu. Com diem als pobles, si la causa ho valia, sempre feia per un.
Trobarem a faltar la seva bonhomia, el seu sentit de l'humor (entre tendre i sarcàstic), la seva simpatia afectuosa, el seu sentit de l'ètica i el seu afany per proveir-nos de totes aquelles novetats literàries sense les quals no es pot bastir una societat crítica i culta. La seva dona, els seus fills i les seves netes segur que hauran rebut incomptables mostres de respecte i estimació, més que merescudes, i si bé ells han perdut un marit, un pare i un avi, la resta hem perdut un puntal que enyorarem durant molt de temps.