El cap de setmana vam anar a buscar bolets i vam arribar ben carregats! Passem a donar-ne a la padrina, i ben orgullosa em va preguntar amb qui havíem anat: "Així tu eres l'única dona que buscava bolets? Ben fet." No és la primera vegada que em pregunta en concret sobre el gènere de qui m'acompanya a les activitats que fem, destacant sempre l'orgull de què les seves netes, com a dones, també ho facin. Sempre li replico que no ho vegi com una excepcionalitat, sinó que aquesta ha de ser la normalitat. En marxar, però, sempre em diu: "Que faràs per sopar?, cuida el Jordi, que el veig molt cansat." Ja no replico, perquè sé que la padrina, tot i l'esforç per veure-hi amb una altra mirada, ha viscut sota la condició de dona del món rural durat 83 anys.

Quan en parlem en detall em diu que tenim sort, que els temps han canviat i que ara els dos treballem i fem les feines de casa. I sí, han canviat, però així i tot seguim reivindicant el Dia Internacional de la Dona del món rural, i tenir un dia de reconeixement internacional assenyala la necessitat de ser escoltades i reconegudes.

La padrina i totes les dones han treballat sempre al camp, a la granja i a la llar. Ara bé, sense drets, ni títols, ni formació. Les labors domèstiques han constituït la major part del treball invisible desenvolupat per les dones. I el fet de viure fora de la ciutat ha agreujat aquesta desigualtat: estructures familiars amb rols de gènere molt marcats i difícils de trencar, i falta de serveis de proximitat que permetin una conciliació laboral i familiar. A banda de l'esforç permanent per trencar barreres i estereotips de les professions agroramaderes masculinitzades socialment.

I de tot això cal parlar-ne, compartir i debatre entre les dones que habitem el món rural. Apodereu-vos i feu-vos protagonistes de les vostres vides, perquè puguem ser les netes que es realitzen plenament i amb igualtat en totes les manifestacions de la vida.