Si tots els morts de la profusió de novel·les negres publicades d'autors nòrdics fossin reals, a Escandinàvia ja no hi quedaria ni una ànima. Sortosament, i encara que sigui per evitar l'extinció de les poblacions del nord d'Europa, al sud també tenim escriptors que saben perpetrar crims amb tant o més talent que els seus homònims més septentrionals. I en aquest sud hi incloc la literatura catalana i més concretament la ponentina, la nostra, la de proximitat, la que ens remet a un univers propi i singular però amb tots els components de qualsevol dels que han estat més novel·lats.

De l'embranzida que ha agafat la novel·la negra a les nostres terres, avui vull destacar la darrera obra, si no vaig errat, de la Marta Alòs, una escriptora versada i amb una trajectòria ja dilatada però que escriu amb el mateix entusiasme i frescor dels autors novells.

La novel·la es diu L'origen del pecat i ha estat publicada per Pagès Editors, dins de la col·lecció Lo Marraco Negre. Una col·lecció que progressivament va guanyant lectors i reputació i que formalment, potser sobretot cromàticament, ens recorda la mítica Cua de Palla. A L'origen del pecat la Marta ens relata una Lleida escabrosa, truculenta i podrida on, en no gaires pams de territori, s'esdevenen una colla de fets luctuosos de naturalesa criminal. Hi intervenen putes, policies, periodistes i polítics. És a dir, la constel·lació habitual de les quatre pes que tant de joc ha donat al gènere i tanta ficció literària ha nodrit. Pel que fa a aquesta constel·lació i l'entramat de relacions que s'hi estableixen, l'autora segueix fidelment el cànon i podríem dir que resol l'acció i els diàlegs amb solvència però potser sense arriscar gaire. Tot i això, l'ofici que palesa garanteix que no decaigui la qualitat.

Ara bé, quan la novel·la assoleix els moments literaris més corprenedors, quan el relat adquireix un nervi literari més viu i valuós estilísticament, a parer meu, es quan s'endinsa en els viaranys de la jerarquia eclesiàstica. Aleshores, la Marta Alòs ens sorprèn amb diàlegs i descripcions d'una profunditat psicològica i d'una capacitat per pouar en els intersticis més recòndits de la naturalesa humana, que esborrona i alhora atrapa. I en aquests paràgrafs sí que arrisca i molt, però ho fa demostrant que coneix el terreny que trepitja i que no ens està ensarronant pas amb una retòrica enlluernadora però sense fonament. També el llenguatge de tota la novel·la és fresc, esmolat i genuí, alhora que permet saber perfectament que l'acció transcorre a Lleida però sense caure en un abús de localismes no normatius.

En definitiva: si voleu saber de debò on nia l'origen del pecat i passar-vos-ho bé, llegiu la Marta Alòs.