Segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere amb data del 8 de novembre, ja són 1.118 les dones assassinades per violència masclista des del 2013. Ara bé, quan parlem de la violència masclista sovint ens centrem en les violències exercides contra les dones pel sol fet de ser-ho, però el masclisme té altres víctimes que no són tan visibles. Em refereixo als infants i joves. Els crits i els cops són constants en la vida de molts infants que, des de l'agost del 2015, són reconeguts com a víctimes directes. Des de principi d'any, 24 nens i nenes s'han quedat orfes de mare per violència de gènere i en els últims vuit anys 44 menors han estat assassinats pels seus pares com a acte de revenja. Que esgarrifós i dolorós. Les filles i els fills de dones víctimes de la violència masclista sempre han existit i cal ser-ne conscients. Com a víctima invisible del masclisme, he estat filla del silenci. La societat i l'administració tenen l'obligació de detectar-ho i actuar si realment volem que els nostres infants, i també adolescents, enfoquin la seva vida amb un sa equilibri emocional sense arrossegar seqüeles.