S’han acabat les boires. I tornen a deixar el cartipàs a la prestatgeria sense haver fet cap pas ferm. Haurien pogut fer accions concretes a les carreteres. I no les han fet. Hem patit, un any més, perquè la visibilitat és molt reduïda quan les línies blanques no et marquen el camí. No s'entén que al mes de novembre no es pintin totes les vies de comunicació de les comarques ponentines on la boira és persistent durant dies i dies. Hi ha carreteres locals a la comarca que, a més d'estar deixades de la mà de Déu, no disposen de la mínima capa de pintura que ajudaria a viatjar sense tantes complicacions per a la vista i per al cor. Amb aquesta mesura evitaríem ensurts puntuals i milloraríem el trànsit de tants conductors que passen diàriament per les nostres comarques. I si, a més a més, s'incrementessin les senyalitzacions visuals i s'activessin els protocols de seguretat quan toca, ens estalviaríem accidents múltiples a l'autopista com va passar fa pocs dies a l'altura de Castelldans.

La boira té el seu encant. És cert. Fa gràcia quan és pixanera. I la defugim quan ens escapem a indrets més elevats per veure el sol. A vegades, n'hi ha prou fent cap a Vinaixa. Somiem, després de setmanes d'aguantar-la, que s'escampi perquè té inconvenients. Quan és massa espessa o baixa, comença a molestar. Quan es transforma en gebradora, dificulta les feines al camp. Quan dura massa dies, es palpa el nerviosisme a l'ambient, s'accentuen les estones de depressió i decau l'optimisme. L'únic que ens consola és pensar que sempre té data de caducitat. Però no ens enganyem. Ponent no seria el mateix sense la boira. El fet és que aquest fenomen meteorològic desperta passions en el món dels escriptors. Fa paisatges literaris més perillosos i contribueix a ambientar la novel·la negra. I això permet crear una literatura d'alta qualitat, sobretot a la plana de Lleida.

Salvant molt les distàncies, pot tenir algunes similituds amb la covid. Molesta. Deprimeix. Cansa. Persisteix. Marca desconfiances. Mou passions contradictòries. I ara ja té un paper cabdal en els relats literaris i audiovisuals. Malauradament, les vacunes, els hospitals i les mascaretes hi ocupen un espai privilegiat. Prou bé sabem que la realitat sempre supera la ficció.