Amb l'inici d'any es publiquen les dades actualitzades de l'INE. Fa un parell de setmanes el diari Segre publicava que gairebé la meitat de municipis lleidatans han perdut població en les últimes dues dècades. Les Garrigues és de les comarques que perden més població, i per a mi destaca que Juncosa, el meu poble, després d'Arbeca, és el segon municipi de tota la província que més població ha perdut.

Hem deixat d'atribuir el despoblament als fets històrics del segle passat, com la revolució industrial als anys 20 que va provocar un important procés de pèrdua de població o a la migració massiva dels anys 60 amb la modernització econòmica i els inicis del sistema centralista i capitalista que encara arrosseguem.

Aquesta crucial despoblació del nou segle, en part, és conseqüència de la idealització de les ciutats en perjudici dels pobles, una idea instal·lada en l'imaginari col·lectiu de la qual a molts els costa despendre's en un corrent de conformisme i inactivitat per canviar les coses.

Dementre no només perdem població, també perdem la cultura, l'esforç associatiu i l'afany d'emprendre noves accions...; tot, cada cop, més deprimit, més exhaust i sense perspectives per al futur.

Des de la pandèmia que mitjans de comunicació i fils de Twitter anuncien una onada de neoruralisme a Catalunya. Benvinguda sigui per als pobles, però serà suficient? Com s'acabaran arrelant al poble, si els que s'hi han fet grans i s'hi han creat una identitat i sentiment de pertinença no ho fan i decideixen marxar.

La dicotomia entre quedar-se, marxar o tornar és molt present entre els joves de 25 a 35 anys que ens plantegem quin és el millor lloc on crear un projecte de vida i arrelar. Això em fa pensar que ens empeny a marxar o a quedar-nos dels llocs on hem nascut, una decisió transcendental en la vida que la pren tothom en un moment o l'altre.

M'atreviria a dir la resposta: volem un lloc viu, i un poble és viu gràcies a l'actitud de la gent que hi viu. Gent dinàmica, amb ganes d'engegar projectes, amb vitalitat i sobretot creença que un poble pot ser el lloc ideal per viure.

Hi ha molts micropobles que tenen un projecte de futur clar i interessant, només caldria prendre'n exemple.