La transició energètica ens truca a la porta. El model actual és insostenible, no hi ha retorn, anem tard a plantejar alternatives, anem massa lents a desenvolupar les energies renovables. D'acord, tot és cert i crec que ara ja no hi ha ningú que ho qüestioni.

Però com ho fem això? El model del gran capital ja sabem quin és: macroprojectes energètics i línies d'alta tensió. Un model que porta associada reducció del sòl agrícola, pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes, despoblament, transformació del paisatge…

Davant l'emergència climàtica necessitem construir models de transició energètica alternatius: més distribuïts, més democràtics i de proximitat. Models construïts des del territori i per al territori, respectant les persones i l'entorn. Mesurant l'impacte social, ecològic i econòmic poble per poble.

Les comunitats energètiques estan amb la intensió d'impulsar el canvi de model en el sector energètic. Estan formades per les persones del mateix poble, amb el suport de l'ajuntament, que s'autoorganitzen per tal d'autoproduir, distribuir i consumir l'energia elèctrica en el mateix municipi.

Si volem que la transició energètica no ens la facin en el nostre nom, hem de començar a activar-nos per crear estructures que estiguin preparades per protagonitzar el canvi de model.