Mentre els mitjans de comunicació ens donen "les claus" per protegir-nos de la inflació, la pobresa energètica és una xacra social que no s'atura. El sistema capitalista és cada vegada més incompatible amb la vida. A Catalunya hi malviuen centenars de famílies que no tenen ni aigua corrent ni electricitat a casa, segons Càritas, i 3 de cada 10 catalans estan en risc d'exclusió. Quan el pressupost és limitat i no es pot fer front a l'escalada de preus de la llum i el gas, algunes famílies no tenen més remei que adquirir mètodes alternatius i perillosos. Viure en un habitatge amb poca ventilació i instal·lacions elèctriques en mal estat, o inclús amb la llum punxada. Només a Barcelona, el primer cap de setmana de gener hi va haver cinc incendis en 48 hores a domicilis, dos dels quals en pisos ocupats. La realitat demostra que molts incendis d'habitatge són conseqüència d'aquesta pobresa, que, tot i formar part de la intimitat de les persones, hauria de considerar-se un problema públic. Les víctimes dels incendis domèstics també són víctimes del sistema capitalista. D'aquest virus ningú en parla.