Lluny queda l'any 2000 quan vaig començar a col·laborar amb el quinzenal Som Garrigues. Lluny queda el meu primer article publicat el 2004 a la IV Trobada d'Estudiosos al Vilosell. Lluny queda la invitació per formar part de la junta directiva del Centre d'Estudis de les Garrigues. Era el desembre de 2005. I, ara, després de més de quinze anys compartint obrador, taula i territori amb una generació de garriguencs i garriguenques de pedra picada, he decidit que va sent hora de plegar. I ho faig agraint les oportunitats que he tingut de descobrir una comarca que ha crescut més enllà de la voluntat dels polítics de torn.

Em quedo amb les tertúlies de cafè. En quedo amb la saviesa de molts ponents que han sabut, amb senzillesa i dignitat, difondre el patrimoni garriguenc. En quedo amb la nova saba que ha sabut renovar la inèrcia de molts anys, sobretot amb els treballs dels joves investigadors de la comarca. Em quedo amb la generosa hospitalitat que sempre ens han brindat els pobles que han acollit la trobada bianual o els encontres d'escriptors i crítics, avalats pel mestratge de l'amic Àlex Broch. Em quedo amb els viatges que he fet per tots els pobles, malgrat la deixadesa imperdonable d'algunes carreteres. Em quedo amb la seva gent, tossuda i arrelada al terrer.

No plego del tot. Mai no pots plegar de l'activisme cultural. Hi serem quan ens demanin un cop de mà. Des del despatx de casa, continuaré corregint, assessorant, coordinant, escrivint. Sense pressions polítiques. Com sempre he fet. I recordaré que he estat més de quinze anys intentant aportar el meu granet de sorra per tal de contribuir a conèixer més i millor la nostra comarca. I ho he fet sumant-hi el meu tarannà urgellenc. Gràcies per deixar-m'hi ser.

Joan Cornudella