Personalment, quan parlo d'esport, no faig diferències entre masculí o femení, però avui m'agradaria fer una discriminació positiva envers l'esport femení. És cert que en els últims anys hi ha hagut un creixement en la cobertura mediàtica pel que fa a l'esport femení, però és clarament insuficient. Per la nostra part, sembla que hem normalitzat que l'esport masculí tingui més presència en el nostre dia a dia. No obstant això, l'esport femení no ha parat de créixer i cada cop més clubs aposten per les seccions femenines i és més habitual veure dones guanyant medalles que reivindiquen el seu esport. L'esport femení ha fet un pas endavant i s'ha guanyat el dret de demanar la seua quota de protagonisme. Malgrat el treball que s'està fent per part d'esportistes i entitats, el camí segueix sent llarg i ardu. El triomf del Barça femení, per exemple, evidencia el fet que només es parli de les nostres esportistes quan tenen bons resultats. És aquest el model de societat que volem? Pensem-ho. És necessari fer esment de l'esport femení dia sí i dia també, i no només quan s'aixequen trofeus.