Aquesta setmana llegia que segueixen les celebracions de les cooperatives centenàries a les Garrigues. M'arriba la notícia de la celebració però jo crec que la notícia real és que una empresa ha sobreviscut durant 100 anys als embats econòmics, socials i mediambientals d'un sector econòmic que no ha deixat de ser castigat.

En el moment de creació, les cooperatives agràries van suposar l'autoorganització de les classes populars dels nostres pobles amb l'objectiu de poder mantenir l'activitat agrària. La concentració de l'oferta de producte primari permetia tenir certa capacitat per poder marcar preus dignes al mercat. I així poder seguir treballant i vivint a casa, al poble.

Cent anys donen per a molts canvis i adaptacions als nous contextos i necessitats: s'han creat estructures per elaborar el producte primari i poder integrar el valor afegit, s'han creat les seccions de crèdit per poder disposar de finançament al sector, s'han creat serveis complementaris de suport a la tasca burocràtica cada cop més ingent, i s'han creat altres serveis per al municipi com gasolineres, agrobotigues o punts d'informació turística.

Segurament no totes les decisions i processos han estat encertats, però que després de 100 anys es mantinguin vives i amb la xifra de socis que tenen a cada poble corrobora que hi ha hagut més decisions encertades que errònies.