Dies enrere una contundent manifestació de pagesos va mostrar públicament la ràbia pels quantiosos danys que la plaga de conills causa als arbres. Durant la manifestació contra els "p... conills", a algú se li va ocórrer posar "rostre" a la tragèdia llençant alguns dels rosegadors a la delegació d'Agricultura a Lleida. I sense ni imaginar-s'ho, va començar un fenomenal embolic. 

Passats uns dies, l'objectiu de la reivindicació ha estat superat per denúncies d'organitzacions animalistes contra els manifestants-pagesos per maltractament animal, per si els conills que van sobreviure a les puntades de la trifulga a les portes de la delegació han estat donats a un centre, etc. Avui, poca gent de fora del món agrícola recorda les queixes originàries de la manifestació i només té present el "salvatgisme" contra animals indefensos, reforçades per les fotografies de conills penjats d'un estri agrícola.  

Segons un proverbi xinès, per aconseguir alguna cosa, primer cal tenir raó, després saber-la demanar i, en tercer lloc, i més important, que te la donin. I perquè te la donin afegiríem que, a més, cal demanar-la bé. Dins el cau, els conills no organitzen atacs deliberats contra els plançons per arruïnar la vida a un pagès. Portats de les orelles davant un jutge, dirà que són inimputables, que no se'ls pot exigir responsabilitats per manca de raciocini. Ni tan sols saben que són conills! De tots els actors que intervenen en aquest drama, els conills són uns pobres innocents, uns infeliços que se'ls sacrifica a puntades, de forma cruel i pública. 

Amb manifestacions així, senyors pagesos, perdeu el relat de la reivindicació, no us guanyeu el suport de bona part de l'opinió pública i, al dispersar la contundència de la reclamació en infinitat de debats paral·lels, a l'administració li feu un gran favor. A la propera manifestació no us dispareu al peu.