Finalment, després d'anys de reivindicacions i de ser una de les últimes comarques a aconseguir-ho, les Garrigues tindrà el seu arxiu comarcal. Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de visitar-lo,  amb altres alcaldes i alcaldesses de la comarca. Vaig sortir amb bones sensacions. És un edifici funcional i sembla ben dissenyat per a les tasques que ha de realitzar: rebre, tractar i catalogar la documentació, emmagatzemar-la i posar-la a disposició d'estudiosos i del públic en general.

Quan ja estigui en funcionament -esperem que sigui aviat-, amb el personal especialitzat, caldrà iniciar una important feina de pedagogia entre garriguencs i garriguenques per fer entendre, segurament també a més d'un ajuntament, que aquesta infraestructura cultural és el lloc idoni per dipositar les col·leccions documentals dels nostres consistoris que, malauradament, no tenen capacitat ni personal per tractar i preservar els fons documentals adequadament.

Els documents, en cap cas, deixaran de ser dels seus titulars (els ajuntaments), només se cediran per preservar-los amb els criteris que estableix la llei.  Aleshores començarà una tasca titànica per als arxivers: rebre la documentació dels 24 municipis. Aquesta feina, forçosament, haurà de fer-se de manera esglaonada. Esperem, però, que es doti l'arxiu del personal suficient per no demorar tota aquesta entrada un nombre d'anys similar al que ha costat aconseguir tenir un arxiu a la comarca.

Però a l'arxiu esperem també que s'hi dipositin moltes altres col·leccions d'entitats i particulars, la història de la comarca s'ha forjat també amb associacions, cooperatives, intel·lectuals, col·leccionistes als quals s'ha de contactar per fer-los veure que dipositar el fons a l'arxiu comarcal no és perdre riquesa personal, sinó, ben al contrari, significa guanyar col·lectivament la batalla de l'oblit i de la destrucció patrimonial documental que ha estat una sagnia al llarg de les darreres dècades. Esperem estar a l'altura de la tasca ingent que s'apropa. Cal que hi aportem, entre tots i totes, el nostre granet de sorra.

Ramon Maria Arbós