Per a un profà, entendre tot l'argot del Departament d'Educació pot resultar una tasca bastant complicada, de manera que intentaré fer aquest article amb el màxim de simplificació que em sigui possible. Recentment, s'acaben de publicar els resultats definitius del concurs de mèrits, definit pel mateix Departament com un "procés d'estabilització convocat amb l'objectiu de reduir la taxa de temporalitat". Es tractava d'acreditar tota una sèrie de mèrits baremats (en els quals els anys treballats era l'aspecte que més comptava) per poder accedir a una plaça de funcionariat, sense passar per un procés d'oposició. Al cos de secundària, per exemple, n'hi havia gairebé 6.300 de convocades.

En un altre ordre dels fets, la majoria de la gent sap l'esforç que significa assolir unes oposicions. Cert que sempre hi ha persones amb sort que les poden superar sense dedicar-hi gaire temps, però aquest no és el cas de la majoria. És evident, per tant, que el fet d'adquirir places de funcionariat mitjançant un concurs de mèrits és totalment injust de cara a la resta que hem passat per un procediment d'oposició i més tenint en compte que la majoria d'aspirants ja van tenir l'oportunitat de presentar-s'hi.

I per si encara no n'hi ha prou, en el proper concurs de trasllats (l'extensió de l'article no dona per explicar amb deteniment en què consisteix) competirem tots els funcionaris en igualtat de condicions. És a dir, que la mateixa antiguitat que haurà servit als aspirants del concurs de mèrits per aconseguir una plaça provisional, probablement els servirà per obtenir més puntuació que els aspirants amb oposicions però sense tanta antiguitat. Resumint, per què aquest concurs de mèrits no podia haver estat un procés d'oposició com els altres?