Escric l'article d'opinió amb moltes ganes. Han passat tantes coses en les últimes setmanes, que hi ha molt a compartir i expressar, però no sé per on començar. Intento desgranar els temes per no barrejar i triar-ne un, però em resulta impossible, tots em porten al mateix lloc: sembla que no ens en sortim!

Per començar, dues famílies joves de Juncosa, amics, han marxat a viure fora, una després de l'altra, a la cerca de noves oportunitats i una nova vida que el nostre poble no els ha donat. De mentre assisteixo al 1r Congrés Català de Repoblament, que em fa esclatar i cridar: Prou de xarrameca i feu alguna cosa, administració dels municipis, que arribeu vint anys tard!

Amb tot això, la DOP les Garrigues es converteix en trending topic de la incoherència. Una entitat que hauria de vetllar per la valorització del territori, per un producte de qualitat, per recuperar les varietats autòctones i ajudar els petits productors de les Garrigues que aporten valor afegit, dedica recursos públics a posar la traveta i a pensar de quina manera es pot desprestigiar més la marca Garrigues, com proposar la comercialització d'oli verge amb segell o l'ampliació de l'àmbit geogràfic.

I tot això en un escenari de canvi climàtic que fa anys que avisa amb la conseqüent devastadora sequera per al sector agrari, que sembla que agafi per sorpresa, sense haver fet res més que demanar que plogui i tancar l'aixeta quan ens rentem les dents. Aquí el còctel d'opinió, un mix de catastrofisme i de perplexitat brutal!