“Vine un dia que t'ensenyaré un tresor que la família guarda de fa molt temps", em diu el Josep de cal Ninot. Quedem que hi aniré una tarda. Ahir a les 5 vaig arribar a casa seva; me n'anava quan tocaven les 12. El tresor era un àlbum gruixut, a la tapa hi havia escrit Àlbum de la Memòria de la família Ninot. Al primer full deia: "Recull començat l'any 1876 per Rafel Ninot. Era el meu besavi de part del pare", m'aclarí el Josep.

El contingut era divers, molt. Recordatoris de defuncions, de primeres comunions, els capítols matrimonials del besavi Rafel quan es casà amb la Coloma. Fotos antigues (poques), moltes de més recents, bitllets de tren, en una pàgina una llista de les paraules "que ja no es fan servir", cartes, invitacions a bodes, entrades del circ, receptes de cuina (moltes) amb el nom de qui cuinava, fórmules per fer tisanes i ungüents, recepta de fer sabó, informes mèdics de malalts i d'accidentats, noms i llavors de tomaqueres i altres verdures, dates dels casaments i dels enterraments de la gent de casa i d'alguns parents, la saó que havien deixat les pluges i els pams de neu, les quarteres d'olives i els sacs d'ametlles de cada any que hi havia collita, els quilos de raïm i el grau, l'any de la fil·loxera amb els estralls a la vinya, quants ceps de peu americà havien plantat, l'aiguat de santa Tecla (setembre de 1874).

El Josep em va explicar que un nebot seu havia començat a escriure la història de la família basant-se en la memòria guardada a l'àlbum. Dies després em va venir al pensament que un poble que guardés la memòria dels costums, dels fets i de les persones,  que aboqués tots els records, fotografies, programes de festes, dels fets notables, de les paraules i les tradicions, en un Àlbum de la Memòria seria un poble més ric. Per això cal trobar a cada poble un grup de collidors. Grans, joves i petits poden apilar molta memòria.