Quan l'últim forn de pa del poble tanca, no és només el pa que està en perill d'extinció, sinó el poble. No estem parlant de qualsevol negoci privat, estem parlant de pa: un dels aliments protagonistes a les nostres taules. I si posem consciència en el fet que l'alimentació és una necessitat bàsica que necessitem cobrir cada dia, el forn podríem dir que és un important sostenidor de la vida.

Cada cop que un forn ha tancat (i n'han estat tres en els últims anys), el poble ha anat morint-se una mica més. Perquè un poble sense forns encesos és un poble que no pot alimentar els seus ciutadans. La feina de forner és una feina amb horaris complicats, els subministraments han arribat a doblar el preu i la competència amb el pa de masses congelades que es ven als supermercats fan que el relleu de l'ofici sigui complicat.

Tot i això, si hem de posar les banyes en algun lloc, ha de ser en coses com aquestes. A intentar que els forns no tanquin o que els que tanquen puguin tornar a obrir al més aviat possible. Perquè avui parlem de forns però demà parlarem de carnisseries, peixateries, pastisseries o floristeries.