Enguany, les Garrigues i les Borges hem tingut la fira de l'oli que ens mereixem, la que té prou ambició i qualitat per consolidar-nos com la capital de l'oli verge extra de Catalunya i la comarca de referència dels olis de qualitat suprema. I ha estat així perquè per primer cop en dotze anys, que a alguns se'ns han fet molt llargs, el nou patronat ha sabut reorientar un certamen que s'havia anat degradant per un seguit de decisions desencertades i manca de criteri. Personalment, crec que tots els patronats de la Fira han fet allò que pensaven que era més escaient, però que durant un grapat d'anys les decisions han estat errònies perquè han concebut la Fira de l'Oli més com una festa major d'hivern que no pas com un certamen especialitzat i capaç d'aglutinar, amb criteris professionals, la majoria de productors d'oli verge extra.

El fet que s'hagi recuperat la numeració original i s'hagi destacat que era la vint-i-setena fira han deixat palès que la primera va ser la de l'any 1998. I allò que podria semblar un fet anecdòtic, en realitat, ha constituït tot una declaració d'intencions: perquè la d'enguany, a diferència d'una colla d'edicions anteriors, ha estat fidel a l'esperit fundacional. Però no només hi ha estat fidel, sinó que ha sabut potenciar-lo i atorgar-li una major projecció pel que fa a la quantitat d'expositors, a la seva rellevància, a la seva vocació inclusiva i la seva representativitat territorial. Per això crec que al Patronat de la Fira i a tots els seus col·laboradors, entre els quals cal incloure un nombrós estol d'empleats municipals que han donat exemple de dedicació i eficàcia, cal felicitar-los efusivament. I si bé ha estat un equip qui ho ha impulsat, aquest equip ha estat liderat per en Salvador Noguera, que ha fet honor a la seva condició de regidor de Promoció Econòmica amb molta eficàcia i empenta. 

Cal recordar que el ja llunyà any 1997, el consistori d'aleshores va prendre la decisió arriscada de substituir la fira de primavera, on encara s'exposava una mica de maquinària barrejada amb tota mena d'articles i productes però que, en no saber especialitzar-se i singularitzar-se, s'havia esllanguit sense remei, per una fira de l'oli. Com a president del Patronat d'aleshores, vaig tenir la sort que en M.A. Solé, que llavors dirigia l'oficina de la Conselleria d'Agricultura a la comarca; en Jaume Fallada, que presidia Agrolés; en Joan Segura, que presidia la DO Garrigues, i en J.M. Giné, com a delegat de la Cambra de Comerç, van respondre amb entusiasme a la crida. I tots junts, als quals va afegir-se el Consell Comarcal, vam poder dissenyar la nova fira per tal que esdevingués el referent català de l'oli de qualitat verge extra, perquè va ser aquest el nom triat per batejar-la a suggeriment del M.A. Solé, que amb aquests quatre mots, que tots vam celebrar de seguida, va aconseguir sintetitzar l'esperit de la nova fira.

Si volem que la nostra fira guanyi en reputació, en qualitat, en prestigi, i ens atorgui centralitat de debò en un sector econòmic i comercial, i ara com ara aquest només pot i ha de ser l'oli, ha d'atorgar preferència als productors d'oli i a tot allò altre que fa referència al conreu de les oliveres i a la cultura de l'oli en general, que inclou, és clar, gastronomia, paisatge, patrimoni i qualsevol altra cosa que se'ns acudeixi vincular-hi. Lògicament, aquesta preeminència no està renyida amb els aspectes festius i les celebracions de tota mena que puguin afegir-s'hi, ni amb la presència de firaires d'altres productes alimentaris poc o molts relacionats amb l'oli. Ara bé, el que mai podem fer, si volem ser una fira de debò i no un arreplec heterogeni de tota mena d'activitats que busquen distreure la gent una estona, és avantposar la xerinola, la desfilada de personatges més o menys famosos o la venda de productes que són presents a moltes altres fires, a l'oli mentre aquesta resta en segon terme.

Enguany feia goig constatar la quantitat d'expositors, la prestància i originalitat de molts estands, la varietat d'envasos i d'etiquetes i la cura amb què s'havia disposat l'espai firal per tal que l'oli fos el gran protagonista i el visitant pogués adonar-se de la rellevància que se li havia atorgat per tal que brillés com a element cabdal. Obrir la fira a altres varietats, que no faran sinó esperonar els productors d'arbequina a seguir millorant la qualitat dels seus olis, ha estat també un encert perquè evidencia que la varietat que senyoreja el nostre terrer pot competir sense por amb les més acreditades de la Mediterrània i això no fa sinó enaltir la seva vàlua.

Voldria acabar encoratjant el Patronat a seguir apostant per l'ambició, la innovació, la professionalització i l'especialització. Em sembla una fórmula imbatible i si s'hi persevera amb el mateix afany d'enguany, auguro que els èxits s'aniran succeint i la projecció del certament no farà sinó augmentar.