Dissabte de primavera, 2 d'abril del 1938, ja fa 86 anys. Explosions, pànic, molta runa i morts. L'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, amb el beneplàcit de l'Espanya franquista, atacaven la capital de les Garrigues, amb el president Macià com a símbol del progressisme. Entre el 2 d'abril del 1938 i el 10 de gener del 1939, les Garrigues van rebre 85 bombardejos. Les cabanes i el camí cap a França eren l'esperança. Era l'inici dels gairebé 40 anys de dictadura.

Des de llavors, sembla que la consigna sigui oblidar els fets d'un règim que va assassinar fins al seu últim alè, recordant Txiki i Puig Antich, entre altres. No hi pot haver concòrdia sense veritat i justícia. No hi ha res que justifiqui tapar els crims de la dictadura. L'oblit de les combatents antifeixistes no és una opció. Per aquest motiu és tan important la immensa feina que fan milers de persones que treballen per una memòria justa, digna i antifeixista. Un dels objectius dels generals insurrectes era destruir la cultura i la personalitat catalana, és el nostre deure mantenir-la en peu. Advertia Elie Wiesel, supervivent dels camps nazis, que el botxí sempre mata dues vegades, la segona amb el silenci.