El 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, no hauria de ser un aparador, sinó una crida a l'acció. Per unes hores resulta que tots som feministes. Les frases boniques i els llaços simbòlics poden tenir valor si van acompanyats de compromisos reals. Però si només serveixen per lluir, són un insult a les víctimes i un obstacle per al canvi.

Les institucions públiques no són alienes a aquesta contradicció. Es fan declaracions solemnes i es posen pancartes als balcons, però el suport a les víctimes continua sent insuficient. És collonut que s'aprofundeixi en el problema, però cal recordar que les consignes buides no salven vides. Quantes persones de les quals publiquen el hashtag #25N han sortit de la seua zona de confort per denunciar actituds masclistes al seu entorn o han donat suport a iniciatives que treballen sobre el terreny?

Lluitar contra la violència masclista no és una qüestió d'un dia. El 25N serà una jornada més en què les dones haurem de continuar batallant per fer efectius els nostres drets. No posarem fi a la violència que patim les dones mentre no articulem un front comú contra l'odi, el masclisme i el racisme. Prou de rebaixar la contundència del discurs per no ferir als "not all men" -"no tots els homes"-.