Són les sis del matí i m'aixeco per anar a córrer. Obro finestres i aixeco persianes. Em vesteixo amb un xandall d'estiu que faig servir des de fa quinze anys. Rego les plantes amb la regadora trencada de ma padrina. Dues mentes, dos àloes veres, una d'orenga, una de timó, i una decorativa que no sé com es diu.

Les plantes dels veïns fan molt més goig, però a les meves els hi toca el sol molt més temps. Són unes supervivents del sol garriguenc. Em prenc mig suc de taronja. Obro l'aplicació del supermaligne Elon Musk. Algú ha disparat a Donald Trump. Les fotos són espectaculars. De pel·lícula. L'expresident colpista convertit en un heroi. La cara tacada de sang. La bandera flotant al fons. El rostre ple d'ira i desafiant. God Save America. Me'n vaig a córrer. No em trobo mai ningú fins que vaig a petar a la banqueta del canal. Allà, a les sis, les set o les vuit ja hi ha gent corrent, caminant, passejant els gossos. El canal va ple. Al salt davant la torre del Mies l'aigua espetega amb força. A vegades, si hi passo, faig uns estiraments al pont de sota la variant.

Arribo a casa. Em prenc l'altra meitat de suc. Planxo una samarreta. Em dutxo. El cafè me'l prenc amb dos glaçons de gel i un glop de llet. Obro el navegador i repasso les notícies. Per X ja volten els primers mems. Van Gogh amb la cara de Trump. La cara plena de sang amb la marca de quètxup Heinz. L'emperador Palpatine de Star Wars amb la cara de Trump dirigint-se al Senat de la República Galàctica recitant les famoses paraules "L'atemptat contra la meva vida m'ha deixat ferit i deformat" abans de proclamar-se el primer Emperador del nou Imperi Galàctic. Napoleó. Hitler. Stalin. Cèsar. Trump?

La realitat sempre supera la ficció. Tanco les notícies. Algú m'envia un whatsapp. Al carrer, un senyor crida el seu gos. El sol apretarà d'aquí una estona. I d'aquí a uns mesos tot el món pot canviar per culpa d'una bala furtiva.