L’extensió de la xarxa de reg del Segarra-Garrigues és l'obra que en els darrers anys està provocant un canvi més evident del paisatge de la comarca. A cada poble on arriben les diferents ramificacions es va veient com petits trossos aterrassats deixen pas a grans extensions de terra campa, en les quals els marges de pedra seca han desaparegut en favor de plantacions extensives. Ja ens estaria bé, si tot plegat hagués de permetre una vida digna als agricultors -incloent-hi els petits i mitjans-, i facilitar l'arrelament de la gent i el desenvolupament de productes amb valor afegit. Però també és veritat que tot això havia de ser compatible amb mantenir vigents elements patrimonials singulars (cabanes, jaciments, marges, aljubs) que sovint han quedat totalment esborrats o estroncats a causa de les obres i, pel que sembla, no s'hi veu intenció d'esmena.

Un cas destacat és el del camí de l'Albagés al Cogul, al marge esquerre del Set. Fa relativament poc temps que el sender es va agençar i senyalitzar, al punt que es va restaurar "la peixera" amb una passera de fusta i panells informatius. El caminant que avui visiti aquest enclavament contemplarà absort com aquesta passera no porta enlloc, ja que l'accés a la pista ha estat barrat amb un terraplè. Un altre cas és el camí a un dels masos històrics de Castelldans, el Mas de la Rata, per on fins i tot havia passat alguna edició del campionat de Catalunya de BTT. El brancal que puja direcció NE enllaçava amb el camí del Coll de Penal, però ara acaba amb un sorprenent amuntegament de rocs i terra. I encara un altre dia ja parlarem de les cabanes que han sigut ensorrades sense miraments i ens preguntarem si els 6 m2 de superfície que ocupaven fan gaire diferència en la producció final de festucs.

Eduard Batlle