Opinió
Josep Pau

Josep Pau

Dir el que es fa, fer el que es diu

Aquest mes d'agost ha pres possessió el nou govern de la Generalitat sorgit del resultat de les eleccions del passat 12 de maig i dels acords d'investidura subscrits pel PSC, ERC i Comuns. Amb normalitat democràtica s'ha procedit al traspàs de funcions i durant aquesta setmana s'han completat els equips de comandament de les conselleries. El nou govern ja pot començar a treballar i la coincidència amb l'acabament de les vacances ha de permetre iniciar el mes de setembre a ple rendiment.

Des de la lògica satisfacció d'aquells que hem maldat perquè això fos possible, m'agradaria fer algunes reflexions de caràcter general, sense cap altra pretensió que aportar el meu gra de sorra a l'esforç que moltes persones, des de diferents àmbits i responsabilitats, farem per tal que aquesta nova etapa que ara iniciem al nostre país sigui profitosa per a tots els seus ciutadans. 

La democràcia és participació i transparència. Participació, no solament en les eleccions, sinó també amb la implicació en els afers públics. Amb suggeriments i, si cal, crítiques. Per tant, és necessari donar veu a la ciutadania i escoltar-la establint mecanismes per poder fer-ho. La proximitat i l'empatia han de ser la norma d'actuació dels responsables públics. És difícil poder atendre tothom, però en una societat organitzada en partits polítics, sindicats, entitats i associacions de tota mena, es pot polsar l'alè de la ciutadania a través seva.

La transparència obliga a explicar allò que es fa i el perquè. Això no vol dir que no hi hagi alguns àmbits de la gestió pública, especialment en el de la seguretat, en que és necessari una certa prudència. Però, en general, cal dir allò que es vol fer, allò que es fa i explicar el que s'ha fet. En aquesta direcció és fonamental complir els compromisos electorals, però sobretot els acords d'investidura i de govern. Quan no hi ha majories absolutes i cal pactar, és natural que no tot allò que formava part dels programes de cada força política es pugui incorporar a aquest acord. Es tracta de trobar els punts en comú que han facilitat la investidura. El compromís amb els ciutadans i amb els partits que donen suport al govern és complir aquest pacte i acordar sempre que sigui possible les lleis que s'han d'aprovar en el Parlament i, especialment, els Pressupostos.

Governar no és, només, gestionar bé el dia a dia i resoldre els problemes dels ciutadans, sinó pensar en el futur i preparar el país i la seva administració pública, pels canvis i reptes que se'ns apropen. Enumerar-los és impossible en aquest breu espai, però em permeto citar-ne alguns: Necessitem una administració més àgil i eficient. Hi ha marge per reduir-la i simplificar-la. Els tràmits i procediments administratius, han de partir de la confiança i de la responsabilitat de la ciutadania, amb mecanismes de seguiment i control que evitin fraus, però que no retardin ni paralitzin activitats privades i empresarials com les que sovint hem viscut.

Pensar en el futur, vol dir afrontar les conseqüències del canvi climàtic i les seves repercussions en tots els sectors de la nostra economia. La manca de pluges i la sequera que la segueix, obliguen a plantejar solucions en l'eficiència dels regadius, la construcció de dessaladores que s'han de planificar amb temps i pensar en la interconnexió de conques. Al mateix temps, l'estímul i suport a les energies renovables han de permetre reduir el consum de combustibles fòssils i complir els objectius de l'Agenda 2030. 

La millora en l'educació, els serveis de salut i l'atenció als col·lectius més desfavorits han de garantir la igualtat d'oportunitats, la integració de la immigració, el dret a un habitatge digne, especialment pels joves, la reducció de les desigualtats socials i facilitar el reequilibri territorial, facilitant l'accés universal als serveis públics en tots els indrets del nostre territori.

Som en una nova etapa i cal saber llegir el temps que ens toca viure. El govern de Catalunya té l'obligació i el compromís de treballar per una societat més igualitària, més lliure i més solidària. La tasca no és fàcil però val la pena intentar-ho.