Opinió
ADPN La Banqueta

ADPN La Banqueta

Fins i tot els arbres escoltaven

La Mostra de Cinema Etnobotànic i Agroecològic compleix 14a edició de la mà del col·lectiu Eixarcolant. Són tretze pel·lícules documentals «sobre camps, plats i mercats» que exploren la relació entre les persones i les plantes. Aquest any fent especial èmfasi en la rellevància d'estructurar i transformar els nostres sistemes agroalimentaris. Una mostra que els nodes del col·lectiu Eixarcolant porten a més de 35 pobles dels territoris de parla catalana. A Juneda és la 2a edició.

"Fins i tot els arbres escoltaven" és el títol del documental que s'ha presentat al CAMP de Juneda. Un film dirigit per Leandre Romeu Serra de la productora La Conca 5.1 presentat el 2019 amb motiu del 10è aniversari de l'Associació de Micropobles de Catalunya. Són considerats micropobles els municipis amb menys de 500 habitants i ajuntament propi. En el conjunt de Catalunya només representa el 2,5% de la població però l'extensió en quilòmetres quadrats és el 49%, gairebé la meitat del territori. Com a associació apunten dues fites: el repoblament i l'equitat territorial.

En el documental, els protagonistes presenten diversos projectes que cada poble ha anat fent seu. El llistat és prou variat: una pista de monopatí, la promoció dels productes locals -formatge, vi, tòfona, oli...-, aposta per les energies renovables, la gestió forestal, la divulgació del patrimoni paisatgístic, la reconversió dels cultius, les comunitats de propietaris i una ramaderia sostenible entre d'altres. 

És evident que un model únic no existeix, cada poble té unes característiques i uns condicionants propis d'acord amb l'entorn geogràfic, a la tradició productiva, a les vies de comunicació i a molts altres paràmetres. Els resultats no són immediats però sorprèn el seu progrés i la consolidació. 

El documental és una bona radiografia d'algunes problemàtiques de la nostra comarca. Dels onze pobles que es presenten, sis són de les nostres contrades i comarques veïnes, per tenir-ho en compte. I podríem afirmar que fins i tot els pobles més grans, no s'escapen d'aquesta realitat.

Hi ha alguna cosa comuna a totes les propostes: la manera de fer-ho, de com es fa. La comunicació i la complicitat amb els veïns és un element important en la iniciativa, en la concreció i en el desenvolupament del projecte. Que tothom, d'alguna manera, en sigui partícip. 

Recuperant una de les fites de l'associació: l'equitat territorial que es defineix com l'adaptació de la norma jurídica en cada cas concret per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals, deixa molt clar que l'àmbit rural no es pot entendre des d'una visió ajustada, comprimida i estrictament condicionada per uns dictats i normes allunades de la seva realitat.