Els episodis de calor extrema, sequera, incendis i aiguats que estem patint durant els darrers anys ens assenyalen un camí que possiblement ens tocarà recórrer en els propers temps. Tot i que encara hi hagi grups polítics i persones que neguin l'evidència, l'escalfament global del planeta i els fenòmens meteorològics extrems demostren quelcom que fins ara no havíem volgut veure: el canvi climàtic és una realitat que comporta conseqüències greus respecte a la nostra vida quotidiana.

Aquesta situació actual, que no és fruit d'una lenta evolució climàtica com s'havia pogut produir en altres moments històrics, està provocada per la mà de l'home, per l'ús abusiu de carburants fòssils i l'excessiu consum de materials que no podem reemplaçar.

És cert que la lluita per afrontar aquest problema i les seves solucions han de ser globals i que la major part de la responsabilitat correspon als Estats i les grans corporacions industrials i econòmiques, però ens equivocaríem si no assumíssim, també, la responsabilitat individual que tots tenim en la seva solució i les aportacions que s'hi pot fer en els àmbits territorials més propers com en el de les administracions locals.

En l'àmbit privat podem ajudar-hi estalviant, reduint, reciclant i reutilitzant. No es tracta, com alguns de manera caricaturitzada i per generar por en volen fer veure, de retornar al passat i prescindir dels avenços tecnològics que s'han produït i que ens fan la vida més còmoda, sinó d'ajustar els nostres consums: energètics, en el transport, l'habitatge, els hàbits alimentaris, en el vestir i en l'oci, a les necessitats reals. 

El malbaratament d'aliments, de roba, d'envasos, de petits electrodomèstics i material electrònic, tot i que de manera individual moltes vegades no ens n'adonem, generen, no només residus que s'han de tractar, sinó contaminació ambiental que és difícil d'afrontar i resoldre.

La reutilització de materials i el seu reciclatge ha de formar part del nostre codi de conducta quotidià. I en un altre ordre de coses la compra local i la utilització dels serveis sanitaris, educatius, socials, de lleure i oci de proximitat, eviten desplaçaments innecessaris, amb menys consum energètic i menys impacte ambiental.  

Altrament i malgrat la manca de recursos, i moltes vegades de competències, els governs locals han de ser agents proactius en aquesta lluita fomentant entre la ciutadania aquells hàbits que a nivell particular, com els expressats anteriorment, ajuden a resoldre els efectes d'aquesta situació, però sobretot adoptant mesures, en els edificis municipals i equipaments públics, espais urbans i terme municipal que, no solament mitiguin l'impacte del canvi climàtic, sinó que ajudin de manera positiva al repte d'afrontar-lo, oferint alternatives en el camp de l'estalvi i generació d'energia,  en la reducció del consum d'aigua, en un urbanisme més amable, verd i pensat per les persones, en la modificació de l'enllumenat públic per models més eficients i menys contaminants,  en l'ús més intel·ligent dels vehicles, en el disseny d'una mobilitat urbana més racional i amb la reutilització de les aigües depurades per la jardineria i neteja viària, entres altres. 

També poden ajudar, amb mesures fiscals i altres estímuls, a la generació d'energies alternatives en edificis privats i replantant, amb vegetació adaptada al nostre entorn, finques comunals de propietat municipal, sobrants de concentracions parcel·làries i espais no conreables de particulars que es vulguin reforestar. Sense oblidar que, en l'espai urbà, hi marge en molts municipis per plantar-hi arbres, que a més de produir oxigen i absorbir CO2, generen  ombra i frescor en els estius tòrrids que patim.

En definitiva, tots podem posar el nostre gra de sorra en una lluita que és difícil, però urgent. No s'hi val a dir que la nostra aportació individual és molt minsa i que no resolt el problema. La suma dels esforços de molta gent, serà determinant. Perquè, si no ho fem ja, comencem a treballar-hi.