Sovint des d'aquestes pàgines hem parlat de l'oli. Però crec que massa vegades ho hem fet de manera reivindicativa. Ens hem queixat de moltes coses: del preu (més anys enrere que ara),  de la persistent sequera (aquests dies no tant), de l'excessiva fragmentació de l'oferta, de l'escàs suport a la promoció i comercialització, de les mancances en el funcionament de la DOP,  etc.,  i a voltes ho hem utilitzat com una excusa davant una situació que no sabíem com afrontar.

Les baixes produccions provocades per la sequera, van permetre un increment del preu rebut pels pagesos que potser no es podrà mantenir, si en el futur es recuperen. Per aquest motiu m'agradaria recordar algunes dades i fer algunes reflexions que ens ajudin a decidir el que cal fer perquè la producció de l'oli, cabdal a la nostra comarca, sigui una oportunitat per millorar les rendes pageses, per generar més ocupació i per oferir alternatives lúdiques i turístiques en els nostres pobles.

La primera reflexió és que els humans consumim 100.000.000 de tones d'olis vegetals a l'any i que d'aquestes només 3.000.000 Tm són olis d'oliva, és a dir el 3%.  El camp a recórrer per augmentar-ne el consum és molt gran i, tot coneixent que els hàbits alimentaris són difícils de modificar, la bona imatge de la dieta mediterrània i la recerca d'aliments saludables permet albirar un fort increment durant els propers anys. 

La segona és que Espanya produeix el 45% de l'oli d'oliva de tot el món, 1.400.000 Tm, i que a Catalunya en produïm, només, unes 32.000 Tm de les quals a les Terres de Lleida unes 10.000 Tm. Naturalment, aquestes dades són mitjanes, ja que les produccions varien anualment en funció de la climatologia i els darrers anys han estat més escasses per la sequera que hem patit.

La tercera és que els catalans consumim unes 60.000 Tm d'oli d'oliva anual i que les empreses catalanes comercialitzen, entre consum intern i l'exportació, unes 210.000 Tm d'oli. Això significa que només el 15 % de l'oli comercialitzat per aquestes empreses està fet a Catalunya, la resta, el 85 % el comprem fora, bàsicament a Andalusia que produeix el 80 % de tot l'Estat. 

Si acceptem que una part de l'oli produït a Catalunya es ven a l'exterior, haurem de concloure que només entre el 30 i el 40 % de l'oli que consumim els catalans l'hem fet a casa nostra. Necessitem importar oli pel nostre consum i per mantenir les exportacions.  Per tant, si el nostre és el millor oli del mercat, no podem témer cap mena de competència. 

La quarta és que la producció d'oli d'oliva a Catalunya, tot i l'increment de les explotacions de regadiu, no ha augmentat de manera significativa i, en canvi, el seu consum ha disminuït una mica durant els darrers anys. Crec que l'excessiva i distorsionada informació que alguns mitjans han donat respecte a l'augment del preu de l'oli, ho explica en part. Desinformació que el sector i l'administració caldrà que contrarestin i, si es fa, el consum es recuperarà.

D'aquestes dades en voldria treure alguna conclusió. La més important és que la producció de l'oli té present i té futur. D'Arbeca en surten cada any milions de plançons, molts dels quals van a parar a llocs tan llunyans com Xile, la Xina o Austràlia. Lluny de preocupar-nos això ens hauria d'estimular a fer el mateix, renovant plantacions i introduint el regadiu allí on sigui possible. Una major oferta genera també una demanda addicional en indrets on fins ara no s'utilitzava,  com ho demostra l'increment continuat del consum mundial d'oli d'oliva. 

Per altra banda, tenim la sort de disposar d'un mercat proper, el català, amb un fort potencial de creixement i que ara només podem atendre parcialment; amb consumidors formats que coneixen les propietats saludables de l'oli, que demanden productes de proximitat, que aprecien la nostra varietat Arbequina i que valoren adequadament els olis verges i extra verges com els que produïm. Si no l'infravalorem nosaltres mateixos, queda marge per augmentar  produccions i obtenir preus justos i rendibles pels pagesos oleïcultors.