Tal com discorre i avança el món polític avui dia i, sobretot, amb els dirigents que en surten elegits, cada cop es fa més necessari i imprescindible recordar aquelles persones que en un moment de la seva trajectòria vital van lluitar, per cert, molts hi van deixar la pell, per defensar uns valors i uns drets mínimament democràtics, igualitaris i de llibertat. Crec que és un deure i un deute que tenim, com a societat evolucionada que pretenem ser (tantes vegades hem tret pit per altres coses), recordar-los, sense vergonya ni pudor. Ja han estat massa anys oblidats, defenestrats, denigrats, menystinguts, i tal com pinta, si no ens hi posem, tota aquella gent quedarà a l'oblit en menys d'un espetec de dits.
Fa, aproximadament, un mes, al cementiri de Lleida, es rehabilitava (gràcies a la Paeria, tot s'ha de dir), un monument erigit l'any 1980 pels familiars, com a homenatge i record als onze afusellats de l'Albagés, en un acte pràcticament inèdit pels temps que corrien, i que foren víctimes d'una repressió d'estat, institucionalitzada, legalitzada i executada per una dictadura franquista delitosa d'eliminar a tot aquell que sobrava. Escamot d'execució, certificat de mort per traumatisme cranial, cop de bota i cap al forat, llençats a la fossa i ... que passin els següents.
Ens queda tanta feina per recuperar la memòria de tots ells i elles, que l'única manera de fer-ho, abans que la cosa no es mori i que les institucions i governs canviïn de mans i n'apareguin d'altres als quals no els interessa el més mínim això (com ja ha passat en algunes CCAA de l'estat espanyol), és anar insistint-hi, ser tossuts, persistents, no defallir. Des del CEG ho intentem dins les nostres possibilitats i sempre depenent, per una banda, de les institucions més properes, és a dir, els ajuntaments de la comarca, amb els quals, malauradament, encara ens queda fer molta pedagogia i continuar picant pedra, i després les institucions superiors, les de govern de País, per tal ens facilitin les eines i el recolzament necessari.
I en això estem... De moment, per exemple, portem vint actes d'homenatge a garriguencs deportats als camps nazis i altres, això vol dir que ja hem homenatjat a vint dels nostres convilatans recordats dels quaranta-nou fins ara localitzats. I ara estem a les portes de fer-ne un altre, en aquest cas a l'únic de l'Espluga Calba, Josep Torres Martorell. Aprofitem per convidar-vos a l'acte que tindrà lloc el proper 14 de desembre, dissabte, a les 12:00 del migdia. I la feina que encara ens queda! Tots tenim deures. Quan farem un homenatge comarcal a tots/es els exiliats? I a tots i totes les que van formar part de la resistència francesa en la seva lluita contra els invasors nazis? I a tots els que es van enrolar a la Legió francesa? I a tots aquells i aquelles que, sense marxar del seu poble, van aguantar estoicament, en silenci i amb por, molta por i gana, tancats a casa, la negra nit del franquisme, del "Caidos por Diós y por España".
Molta conscienciació, pedagogia, empatia, resiliència i resistència, això és el que malauradament encara ens queda per fer i, especialment, a la nostra joventut! Espero que no defallim abans.
Josep Rubió