Enguany es compliran els 80 anys de l'acabament de la II Guerra Mundial. El nazisme i el feixisme foren vençuts. Europa, amb l'excepció de les dictadures comunistes i les militars d'Espanya i Portugal, va afrontar la seva reconstrucció material i moral amb la mirada posada en el futur, però tenint ben present qui havia ocasionat aquella catàstrofe que va deixar més de 50 milions de morts.

Durant dècades, un pacte afermat en la memòria col·lectiva va permetre la consolidació de la democràcia, la instauració de l'estat del benestar i gaudir de l'etapa de pau i prosperitat més llarga que mai ha tingut el Vell Continent. La creació del Mercat Comú, després la CEE i finalment la Unió Europea amb 27 països membres deixava enrere la vella rivalitat entre nacions i estats i tots albiràvem un futur que deixés per sempre el malson que ens van portar els totalitarismes nazis, feixistes o comunistes.

L'alternança política en el marc d'institucions acceptades per la ciutadania europea ha donat governs de tots tipus de colors però, fins ara, tots ho havien fet respectant el sistema de valors que han configurat l'Europa actual i el compromís de no permetre el retorn d'aquells que, aprofitant-se de la democràcia, la volen destruir.

A partir de la crisi del 2008 i de les seves conseqüències ha reaparegut, amb una extraordinària força, el que s'ha vingut en denominar: "La revolució populista-nacionalista", en definitiva, les forces d'extrema dreta, que han begut i crescut per la desigualtat produïda per la crisi; per la gestió política de les migracions generades per la fam, la pobresa i les guerres; el temor a perdre privilegis davant l'ascens del paper de les dones i de determinades minories; la por i la incapacitat d'afrontar les conseqüències del canvi climàtic; la pèrdua de pes de les classes mitjanes; la manca d'expectatives de molts joves...  

Si a tot això hi afegim el paper de les xarxes socials, sense cap mena de control en els seus continguts, difonent "veritats alternatives" que, a l'estil "goebbelsià" les repeteixen mil vegades fins a fer-les creure, ja tenim el terreny adobat per la penetració de partits que posen en qüestió el sistema polític democràtic i el mateix paper de l'estat, negant-li legitimitat i tractant d'obsolets principis bàsics com el pluralisme, la separació de poders, un poder judicial independent o el sotmetiment de tots els poders de l'estat a l'imperi de la llei. 

Amb missatges simples, potenciats per algoritmes, l'extrema dreta fomenta l'individualisme enfront del concepte de ciutadania compartida, genera por i desconfiança envers la política culpant-la de no donar resposta efectiva a les necessitats personals i pretén desincentivar la participació en els afers públics per tal de deixar pas lliure a "salvadors de la pàtria" que els facilitin els seus objectius.  En definitiva, volen desmuntar tots els avenços democràtics, polítics i socials obtinguts durant el segle XX per retornar, mitjançant la llei del més fort, al liberalisme descontrolat dels anteriors. 

Per aconseguir-ho, tot s'hi val. Des de les estranyes aliances entre Trump, Bukele, Milei, Orban, Meloni o Putin; fins a les interferències descarades, amb diners i desinformació, en els processos electorals de molts països, passant  pel suport actiu a les forces populistes en tots els indrets del món. 

Steve Bannon, mentor de Trump, va dir que:  "Els diners i la informació són les armes nuclears tàctiques de la política moderna". I aquesta gent té molts diners i controla els mitjans d'informació i les xarxes socials. Malauradament per això avancen arreu. 
El nou totalitarisme, emmascarat per aquesta allau d'informacions tergiversades i falses, no té la imatge negra del passat, ni potser emprarà els mateixos mitjans per imposar el seu projecte però, com ahir i sempre, fer-los-hi front i defensar la democràcia és un imperatiu ètic i moral que no podem defugir.  I sobretot, cal recordar a les noves generacions quin ha estat el nostre passat, perquè no es torni a repetir.