He volgut recordar els dies en què estava a la junta del Centre d'Estudis. Vàrem lluitar, entre altres coses, per poder tenir un  Arxiu Comarcal, i per fi, després de molts anys, ja el tenim. Recordo els molts actes culturals que preparàvem la junta, i la trobada d'estudiosos cada dos anys.  L'herència que havíem rebut del Fèlix Martín, l'Anton Pau i el Josep Preixens l'havíem d'anar millorant cada any. Participar en aquella junta sempre va ser un honor, com poder compatir aquelles reunions amb Josep Rubió, Isidre Piñol, Santi Arbós, Lis Solé, Vicenç Aguado, Jordi Satorra, Joan Cornudella, Judit Flix o Josep M. Navàs, i he deixat per al final els dos companys que ja ens han deixat: Giordano Marqués i Joan Palau, el primer sempre parlant de llibres i el segon, gran amant de la terra. De tots podies aprendre alguna cosa, i en sortir de les reunions pensava: "Avui he après quelcom més del que sabia".

Anàvem fent actes culturals arreu de la comarca i apreníem més coses sempre vinculades a les Garrigues. També ens anàvem ajudant entre tots en les nostres investigacions. Sempre que un anava a un arxiu i trobava quelcom que interessava al treball que feia un company, li comunicava perquè pogués seguir fent la seva investigació. Una cosa que ens preocupava per damunt de tot, com ja he dit, era l'Arxiu Comarcal. Tinguérem moltes decepcions en l'anul·lació dels diferents projectes. Per fi vam poder veure com l'Arxiu Comarcal de les Garrigues era inaugurat i entrava en funcionament, amb una sala per a les reunions del Centre d'Estudis. 

Quan vaig ser nominat president de l'Aula d'Extensió Universitària de les Garrigues, vaig intentar aplicar la forma d'organitzar l'associació en la seva fundació i en la seva continuïtat, amb les idees que vaig aprendre dels companys de la junta del Centre d'Estudis. Ells són les arrels d'aquest arbre tan frondós a la comarca.

Avui els membres de la junta del Centre d'Estudis són més joves, amb idees noves i una altra forma de treballar, però no obliden ni la cultura ni la comarca. Als companys de la junta de la qual vaig formar part compartint moltes reunions i organitzant actes culturals, gràcies per tot el que em vàreu ensenyar. Trobareu en mi un suport sempre que us el pugui donar, el qual faig extensiu als membres de l'actual junta. Endavant, seguiu treballant com fins ara.

Ramon Miró