Tal com diu la cançó "Oh, benvinguts, passeu passeu...". Avui m'estreno, i primer de tot, m'agradaria donar les gràcies per haver-me proposat ser col·laboradora d'aquest periòdic més que consolidat (no podia fer altra cosa que acceptar!). Com a garriguenca de naixement i de les històriques d'adopció, és tot un orgull poder dir la meva i, sobretot, que vosaltres em vulgueu seguir i llegir. Tot un repte que enceto amb moltes ganes. Dit això, som-hi doncs!

Encara amb la remor de les reivindicacions de les dones del 8M, vull posar l'accent en una dada que em va cridar especialment l'atenció dels últims 25 anys de la comarca, i és que és una comarca d'homes. De fet, la que presenta un desequilibri més gran de Catalunya. On són les dones? Aquesta circumstància sorprèn i no a la vegada, i podem trobar una explicació posant el focus en els sectors laborals predominants, sobretot el primari, al qual tradicionalment s'han dedicat els homes de casa, encara que les dones hi tenien un paper fonamental però secundari. Segurament, també ha afectat l'èxode rural, en què les dones van anar a buscar noves oportunitats a ciutats i terres més prometedores.

Així, ens hem quedat amb pobles envellits i masculinitzats, on cada vegada falten més serveis i, tot i que sorgeixen petites iniciatives dels despatxos de Barcelona, no són suficients per arrelar la gent, i les dones, al territori que les ha vist néixer. La realitat és complicada i no hi ha una única vareta màgica o poció que pugui arreglar-ho tot d'una. Malauradament, i com acostuma a passar, les solucions arriben amb comptagotes i quan el problema ja s'ha fet gran. Avui, viure en un poble petit i lluny de la ciutat és un acte de resiliència i de valentia. Una aposta i una manera de veure la vida i viure-la que no volem que es perdi.