Parlem de la despoblació de les zones rurals, però... qui hi fot mà, aquí? Fa set mesos que vaig tornar al poble, Cervià de les Garrigues, amb la intenció de quedar-m'hi, després d'haver viscut fora set anys i escaig. El sentiment de pertinença que ens arrela a les joves als nostres municipis entra en xoc amb la realitat quan parlem d'independitzar-nos. Quan es marxa del poble, per la raó que sigui, és el primer pas per no tornar-hi. Sigui per qüestions de feina, estudis, expectatives socials i culturals, la manca d'oportunitats de desenvolupament laboral... o l'habitatge.

No és nou que en les zones rurals sigui un fet extraordinari viure i treballar en el mateix municipi, i és per això que les joves contemplem les ciutats com una via més àmplia per trobar feina i casa. Però, què passa si vull viure al meu poble natal? De cases buides, n'hi ha un bon grapat! De fet, en qualsevol poble de la nostra comarca, podem identificar el fenòmen que autodenomino "u-tres-u": una casa habitada, tres de buides, una d'habitada…

Què en farem, de tantes cases buides? Per què no es posen a disposició de lloguer? A més de vida, donaria ingressos! 
Fa un mes, el Banc d'Habitatges de les Garrigues, que el Consell Comarcal va posar en marxa fa dos anys, detectava 1.440 cases buides i només 14 amb opció de lloguer. Hem de marxar de les Garrigues o ens estan fent fora?
Em resulta molt més fàcil trobar cases rurals per la zona, encarades al turisme, que no pas un lloc on pugui quedar-me de forma permanent i plantejar-me un futur. I, si torno a la ciutat, vull invertir tot el meu sou en un pis diminut i especulat?

L'accés a una vivenda és una de les preocupacions del present i del futur de les joves. És per això que ens veiem obligades a reaccionar amb la implicació política en assemblees o grups que lluitin pel dret a l'habitatge dins d'aquesta crisi que cal combatre plegats. Però, disculpin, tots els qui teniu cases buides a les Garrigues, aneu amb nosaltres o contra nosaltres?