Em sembla que quan va aparèixer el primer número del SomGarrigues, ara fa vint-i-cinc anys, no van ser gaires els que van augurar-li una vida llarga i plena. No hi havia precedents, si més no recents, d'un periòdic, en aquest cas quinzenal, d'abast comarcal i que fos fruit d'una iniciativa ciutadana sense pretensions lucratives. Segur que el nucli de fundadors, que van arriscar-se a aportar el capital sense l'aval de cap administració ni de cap grup empresarial o entitat social, va deixar-se dur per l'entusiasme, l'esperit de servei i el patriotisme, lligats a una voluntat de vertebrar un territori poc cohesionat i amb una identitat precària, que necessitava com el pa que es menjava una veu pròpia. D'altra banda, van demostrar amb la seva ferma actitud que sí que hi ha borgencs compromesos amb la seva comarca i disposats a assumir les obligacions i responsabilitats que comporta una capitalitat. 

El decurs del temps ha fet palès que aquella llavor era més poderosa que no es pensava la majoria de garriguencs i que existia un espai de comunicació real per omplir. Tot i això, estic convençut que assolir aquesta fita no ha estat gens de fàcil i que els fundadors i la plantilla han hagut d'esmerçar-hi il·lusió, talent, esforç i molta fe. Observant el resultat de tot plegat poden sentir-se satisfets perquè, tot i no tenir experiència molts d'ells en el món de la comunicació, han aconseguit consolidar el periòdic i atorgar-li un paper rellevant. 

Gràcies al SomGarrigues ja no són únicament els altres mitjans de comunicació, provincials, nacionals o estatals, els que decideixen allò que és notícia sobre i a les Garrigues i allò que no ho és. I em consta que el SomGarrigues els ha marcat l'agenda informativa sobre la nostra comarca més d'un cop. Gràcies al SomGarrigues, també, hem anat adquirint consciència que els límits administratius, sempre poc o molt arbitraris, no sempre coincideixen amb els que abraça un paisatge, una cultura popular, una història i un sentiment de comunitat.

I gràcies al SomGarrigues, finalment, els debats de tota mena sobre tot allò que afecta el nostre futur com a comarca disposa d'una mitjà propi que no està supeditat a centres de poder aliens, pels quals som poc més que un indret despoblat, poc conegut i sense gaire capacitat per incidir en les decisions que es prenen a les grans capitals i als centres urbans més puixants econòmicament i demogràficament. Fent un joc fàcil de paraules, gosaria dir que sense el SomGarrigues no seríem el que avui som i ens costaria més ser allò que ens mereixem ser, en lloc de ser només allò que els altres volen o els convé que siguem.

Els territoris com el nostre necessiten bastir un projecte social, econòmic i cultural que no estigui supeditat als centres de poder aliens, que ens podem veure com un simple apèndix subordinat als seus interessos, sovint divergents dels nostres. I la veu del SomGarrigues és, sens dubte, un dels puntals que ha de sostenir aquest projecte per tal de vehicular i crear opinió i atorgar projecció pública a tots els debats i propostes que el concerneixen.

Acabo, doncs, desitjant, als qui exhibint valentia i altruisme van posar els fonaments del periòdic i als qui han integrat la plantilla de redactors i administradors que l'han fet reeixir, que per molts anys puguin seguir empenyent i obrint nous solcs.