La denominació “escletxa digital” divideix la humanitat entre dues classes: els connectats a les noves tecnologies, i els que no ho estan. Habitualment, aquesta etiqueta s’aplica a nacions, però no cal anar gaire lluny per a entendre que persones analfabetes digitalment les tenim ben a tocar.

El SOM que teniu a les mans (o a la pantalla) n’és un exemple perfecte. La versió paper ha tingut i té un èxit considerable, sobretot en 3 segments de població: els parroquians de bars i centres socials (com consultes mèdiques o casals d’avis); la població de més de 40-50 anys; i els emigrants (garriguencs que vivim fora la comarca). En canvi, la versió digital és consultada sobretot per la resta de la població.

“El mitjà és el missatge”, ens deia a través del seu llibre La Galàxia Gutemberg el visionari Marshall McLuhan. Llegeixen el mateix els que miren el SOM per la pantalla d’un ordinador o un mòbil que els que fullegen pàgines de paper? Segur que no!

El tipus de notícies que interessen uns i altres no són ben bé les mateixes. La gent que segueix el SOM clàssic es preocupa fonamentalment de les obres públiques, els plens municipals i l’estat de l’economia pagesa. Els que veuen el SOM digital són molt actius socialment, mediambientalment i lúdicament. Estic convençut que fins en la tria dels articulistes d’opinió les preferències canvien.
La consolidació del SOM passa per atendre ambdós públics (un objectiu que –sigui dit de passada- assoleix extraordinàriament bé). Perquè uns i altres són garriguencs, i l’èxit –i la raó de ser- de qualsevol mitjà de comunicació és la seva audiència, i no pas la tecnologia que usa per a difondre’s.