En el marc d’un conveni signat entre Diputació de Lleida i Fundació Castells Culturals de Catalunya, l’Ajuntament de l’Espluga Calba va iniciar fa nou mesos una imaginativa iniciativa consistent en oferir visites dominicals al castell del s. XII que culmina la població. L’originalitat consisteix en què són diferents persones voluntàries en torns alterns les qui, després d’una formació per part de la Fundació Castells de Catalunya, es fan càrrec dels guiatges. Això fa que una població amb un pressupost municipal reduït pugui assumir una activitat de promoció que duu visitants i, finalment, oportunitats que el poble ha de saber aprofitar. És evident que hi ha aspectes del projecte que no pot cobrir el voluntariat, com és la difusió necessària perquè la idea connecti amb el màxim de visitants potencials. Però la part més important del cost és assumida per la implicació ciutadana que de ben segur hi aporta un nivell de compromís comparable al d’un professional. Al fi de comptes, aquesta és una forma de voluntariat més, com tantes altres que caracteritzen el país i li donen una vitalitat que difícilment s’aconseguiria per mitjans reglats o oficials. En tot cas, l’exemple espluguenc no és un només una acció a què donar suport, sinó un magnífic exemple per la major part de localitats garriguenques que disposen de patrimoni en condicions de ser mostrat. Encaixa també amb l’estratègia de l’oliturisme, tan d’actualitat, ja que l’afluència de persones (i més en aquest cas, motivades per aprofundir en aspectes del territori), brinda l’oportunitat de donar a conèixer la producció local, l’oli verge extra que es produeix a cada poble. D’altra banda, una iniciativa com aquesta introdueix un vector addicional: la implicació ciutadana i la voluntat de mostrar-se i, al capdavall, la cordialitat amb el foraster. I això, que pot semblar tan banal a l’estratègia comarcal, li aporta diferència i excel·lència.