La crisi que colpeja l’economia arreu del món des de l’any 2007 s’està utilitzant com a pretext per a una espectacular retallada dels drets socials, entre els quals la cultura és un dels principals afectats. Si no hi ha diners per arribar a finals de mes, un dels primers llocs on es retallarà és en els pressupostos destinats a la cultura. Aquestes dificultats econòmiques s’han posat en relleu, per exemple, en la publicació del darrer llibre de la VII Trobada d’Estudiosos, Cabal de petjades, publicat l’any 2010, que finalment ha estat possible amb l’esforç –que cal agrair– de les administracions que sempre li han donat suport: Consell Comarcal de les Garrigues, Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs i Generalitat de Catalunya. Caldrà, però, continuar treballant de valent per la continuïtat d’aquesta publicació, que no està del tot garantida. La nostra comarca no es pot permetre perdre aquest extraordinari cabal de treballs. L’existència de dificultats econòmiques vol dir que la cultura està en crisi a la nostra comarca?

En els darrers temps, la cultura garriguenca ha tingut un creixement que podríem qualificar d’espectacular. M’atreviria a parlar d’una “renaixença garriguenca” per definir, especialment, aquesta darrera dècada. Aquest esforç s’ha fet palès principalment gràcies a l’existència d’una massa crítica en la nostra societat civil que, a través de l’associacionisme, s’ha estructurat per recuperar el nostre patrimoni cultural. Trobem nombrosos exemples, com l’Ateneu Popular Garriguenc, l’Associació d’Amics del Terrall, el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Centre d’Estudis Locals del Vilosell, el Fons Documental de Juneda, l’Editorial Fonoll, el SomGarrigues, i un llarg etcètera. Aquestes entitats han impulsat o col·laborat en molts projectes culturals: Banc de Memòria Digital, rehabilitació Castell de l’Albi, Centre d’Interpretació del Cogul, impuls dels Vilars, exposicions de caràcter comarcal, rehabilitació Castell de l’Espluga Calba i de la Floresta, inventaris del patrimoni industrial, del romànic i gòtic a la comarca, jornades d’anàlisi del nostre patrimoni... Ara bé, si no fem un esforç per invertir en cultura, si no intentem mantenir la flama, aquesta es pot apagar per sempre.
El dèficit cultural més important que té actualment la nostra comarca és l’absència d’un arxiu comarcal. Les Garrigues, juntament amb l’Alta Ribagorça i la Terra Alta, són els forats negres que té actualment el mapa d’Arxius Comarcals a Catalunya. Tenim el luctuós honor de ser una de les tres darreres comarques que disposarà d’un arxiu comarcal a tot el Principat. En el cas de la nostra comarca, les divergències polítiques sobre la seua ubicació existents entre els grups municipals de la capital garriguenca van ralentitzar aquest tema. La Plataforma per a l’Arxiu Comarcal es va preocupar per exigir una ubicació més propera al nucli antic per facilitar l’accés dels borgencs (que no necessàriament és facilitar l’accés a la resta de garriguencs), destacant que l’Arxiu havia de ser un centre cultural de primer ordre destinat a revitalitzar i dinamitzar la capital de les Garrigues. Des que va aconseguir el seu objectiu –que era que l’Arxiu no estigués en l’emplaçament inicialment assignat (al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra)– no ha deixat sentir més la seua veu. El paer en cap de les Borges Blanques va anunciar l’any passat que l’inici de les obres es faria durant el mes de febrer o març de 2011 al solar de l’antic escorxador. Els estudiosos esperem amb ànsia que comencin aquestes obres. Esperem que les eleccions municipals no tornin a aturar aquest ambiciós projecte. El problema més important no és tant la ubicació de l’arxiu com la seua pròpia existència. Mentre aquest no existeixi es continuarà perdent una gran quantitat de patrimoni documental. Els nostres investigadors no tenen, a hores d’ara, un centre documental de caràcter comarcal a través del qual emprendre la seua tasca de recerca. És el seu esforç, que voldria qualificar d’heroic, el que ha permès dur a terme els estudis i les recerques que s’han publicat en els darrers temps, anant a furgant en arxius municipals que en la majoria dels casos no tenen personal especialitzat, que es troben a les golfes de les cases consistorials i que –en el millor dels casos– tenen algun inventari dels documents existents. Sigui on sigui, necessitem l’Arxiu, si nó probablement hipotecarem el futur cultural de les properes generacions i perdrem novament el tren. Sembla, però, que ens esperen temps díficils.