Diversos propietaris de sòl qualificat com a urbanitzable segons el pla urbanístic (POUM) de Juneda –aprovat fa poc temps– han reclamat a Hisenda que no se’ls apliqui l’increment de preu que deriva del pas de sòl rústic a sòl urbanitzable o urbà que, a efectes d’impostos, tenen idèntica consideració. És una situació que es repeteix sovint per part de titulars de terrenys que van veure canviar la condició dels mateixos sense conèixer amb exactitud les conseqüències d’aquesta circumstància. En general, s’entén que quan un sòl rústic dedicat a la producció agrícola esdevé urbanitzable, experimenta un increment del seu valor per raó de les expectatives d’usos que incorpora sobtadament. Ara bé, com en totes les coses, tot avantatge té desavantatges, i aquest tipus de sòl ve gravat amb diversos condicionants, entre els que destaquen la impossibilitat de construir-hi (per l’inconvenient que suposaria en el moment d’haver-lo d’urbanitzar), la possibilitat que una majoria de la propietat (si hi ha diversos propietaris) determini forçosament el desenvolupament del sector i la consegüent aportació proporcional de la despesa; i un tercer efecte més passiu, la variació de la naturalesa cadastral de la finca, que passa de rústica a urbana i passa a tributar com a tal. En l’època que vivim, en què, primerament, un dia o altre caldrà començar a omplir pisos buits i, segonament, caldrà seguir desenvolupant els nombrosos solars interiors i espais buits de les ciutats i viles, urbanitzar espais perifèrics queda lluny, molt lluny. Per això, el recaptador hauria d’entendre la situació complicada d’aquests terratinents i aplicar algun tipus de gravamen intermedi que no posi al mateix sac espais que sobre el terreny tenen una aparença agrícola i no disposen de cap servei i altres que ja compten amb un mínim de xarxes instal·lades. I en tot cas, avisar als desprevinguts.