Fa gairebé tres setmanes del tràgic desastre natural que va assolar part del Japó. Danys inquantificables i xifres de morts que fa esgarrifor recordar. Però per si un terratrèmol i un tsunami no fossin suficients, després va venir el desastre nuclear. La central nuclear de Fukushima, ubicada a poca distància d’on el terratrèmol de 9 graus a l’escala de Richter va tenir l’epicentre, va arribar a un estat d’emergència de nivell sis. Perquè ens en fem una idea, l’accident de Txernòbil se situava en el nivell set. Una de les coses que més s’ha recriminat al govern nipó és que la central fos dels anys setanta i que a causa de l’obsolescència natural d’aquestes instal·lacions no havia de seguir funcionant de la manera en què ho feia. Alemanya i Suïssa ja han pres mesures i han anunciat una moratòria sobre la decisió d’allargar la vida de les seves centrals. Què hem fet aquí? Aquí, tot just un mes abans, el Congrés aprovava allargar la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys. Potser només hi pensem quan passen desgràcies, però no gaire lluny d’aquí tenim dos reactors nuclears...