Al bloc de SomGarrigues de l’1 de març d’enguany, Miquel Andreu exposava quatre grans dubtes sobre el canal (http://bloc.somgarrigues.cat/desquitllebit/2011/03/01/dubtes-sobre-el-canal/#more-47). És bo tenir dubtes, jo sóc el primer a tenir-ne, i especialment en política agrària, que és allò a què sovint em refereixo en els articles mensuals. Pel que fa a la concentració parcel·lària, on normalment té més èxit és en la terra campa de cereals, que necessiten unes dimensions suficients per poder-les mecanitzar i fer-les mínimament rendibles. En el sòl arbrat, vinyes, oliveres o fruiters, és molt més difícil. En tot cas, l’abandó de l’activitat pagesa ha provocat l’abandó molt freqüent de les finques de secà. El possible augment de preus es deu més a la transformació en reg que a la concentració. Un pagès actiu difícilment vendrà finques, més aviat al contrari. Pel que fa als conreus és cert que en les zones en pendent, el producte estrella és –i ha de ser– l’oli, però amb la condició que sigui rendible. El reg de suport no suposa que es facin molts més litres, sinó que especialment assegura les collites, tot mantenint-ne la qualitat, protegida per la denominació d’origen, que permet pel major preu competir amb Andalusia. Pel que fa a l’aigua, cal precisar que en una comunitat de regants, tots els regants tenen el mateix dret a l’aigua, ja siguin els de capçalera com els de cua. L’embassament de l’Albagés s’ha previst precisament per assegurar l’aigua als darrers, emplenant-lo, si cal, durant l’hivern. No s’ha de pensar en possibles transvasaments, la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha d’abastir dels recursos de què disposa, reciclant l’aigua, com ja s’està utilitzant en els regadius del Baix Llobregat. Protegir el medi natural ha de ser una prioritat, especialment en les zones d’alt valor, com l’Espai d’Interès Natural dels Bessons, com ja s’ha previst en l’obligatori compliment dels impactes ambientals establerts. A més, cal recordar que els regs del Segarra-Garrigues han suposat la compra de la finca del Mas de Melons, de més de 1.000 ha. Evidentment, tota gran obra de regadiu representa un fort moviment de terres, especialment durant els treballs de construcció; però seguint les normes establertes per l’estudi d’impacte ambiental, suposa una afectació mínima al medi natural. Jo insisteixo a visitar els nous regadius propers de Torres de Segre, o el regadiu de suport de les Garrigues, per analitzar els impactes produïts.

Precisament fa unes setmanes se n’ha aprovat la prolongació fins a la Pobla de Cérvoles, davant la insistència del Consell Comarcal i els pagesos de la zona. Una transformació en regadiu no és senzilla, cal una adequada formació en el maneig de l’aigua, però és una oportunitat per introduir noves tecnologies que en millorin la qualitat i assegurin la rendibilitat per evitar l’abandonament de finques. No voldria simplificar i resoldre els dubtes –que comprenc que es presentin– però allò que s’ha de tenir present és que els secans de la Catalunya seca tenen poques alternatives. Només cal comptar les finques abandonades per manca de pagesos i rendibilitat. Finalment, voldria felicitar Miquel Andreu pel seu missatge, clar i net, i us recomano que entreu en el seu bloc que tracta de temes d’actualitat, cercant noves perspectives i facilitant el diàleg. Un dels dubtes que jo tinc és precisament la utilitat del reg de suport en els sòls de terra campa.