Qui hi ha darrera del 15-M? Quantes voltes haurem escoltat aquesta pregunta, entre la classe política i alguns mitjans de comunicació? L'insistència en buscar instigadors ha arribat a extrems ridículs. La resposta els hi resulta incòmoda. Observem un moviment sense líders. Basat en una coordinació descentralitzada, catalitzat a través d'una comunicació horitzontal massiva, a través de les xarxes socials i els mòbils. La derivada d'aquesta comunicació, és que els seus primers passos poden esdevenir pràcticament indetectables, de manera que quan el sistema establert vol reaccionar, ja és massa tard. No hi ha temps per catalogar, etiquetar i neutralitzar adequadament. S'ha produït un procés d'auto-organització.

Una altra pregunta que es llença a l'aire, és com aquest caos aparent, no deriva en un desastre. El moviment és basa en uns principis molt bàsics que tothom pot seguir. Qualsevol persona o grup de persones que vulguin muntar una acampada a la seva ciutat, creen una plana o esdeveniment a Facebook i mobilitzen als seus amics. Si hi ha suficient quòrum, l'acampada tira endavant. Si a algú de cuina, infermeria, mitjans o guarderia li cal ajuda, simplement agafa el megàfon, i demana que hi vingui gent. I la gent hi va. Regles simples acaben generant una ciutat improvisada al voltant d'una plaça. La comunicació instantània entre les diverses places d'arreu, reforça la capacitat de resposta i genera vincles que van més enllà del node local. Els processos esdevenen massivament paral.lels i distribuïts.

Per entendre millor aquesta tipologia de moviments, s'han formulat diverses analogies. Es tracta de metàfores que faciliten crear una narrativa sobre que està passant. No som l'única especie animal on es produeixen fenòmens d'intel.ligència col.lectiva, d' auto-organització social. Un dels exemples més citats són determinades especies d'ocells, com els ànecs o els estornells. Tots hem observat alguna vegada, ànecs volant en una formació de V. Els ornitòlegs saben que aquesta coordinació tan harmoniosa, resulta extraordinàriament complexa. Inicialment es pensava que l'ocell que anava al davant de tot, era el líder de la bandada. Tanmateix, això no encaixava gaire amb el fet que els individus que van al davant, entren en processos de rotació, ara m'hi poso jo, ara t'hi poses tu. Finalment, gràcies a simulacions informàtiques (www.red3d.com/cwr/boids), es va descobrir que els ocells seguien unes regles locals simples -amb un cert marge de llibertat i flexibilitat-, com volar en paral.lel amb els seus companys més propers. La formació en bandada sorgia espontàniament. No calia cap comandant dirigint les operacions.