S’acosten les eleccions municipals i, com sempre, reapareixen tots els partits, desapareguts durant quatre anys, per barallar-se i desprestigiar-se entre si, per aconseguir alguna alcaldia.
Durant la campanya s’apropen a les persones i es fan els comprensius, fan propostes innovadores que criden l’atenció i d’altres que s’han sentit tota la vida... En fi, un discurs que màgicament desapareix passades les eleccions.

I què fan els polítics durant la legislatura? Doncs podem dividir-los en dos grups: els que finalment guanyen l’alcaldia i els que s’han de conformar a fer d’oposició.

Els que guanyen s’obliden de les grans promeses i fan política de relaxació fins al final de la legislatura, quan comencen a fer coses per captar vots.

Els partits de l’oposició, els podem dividir en dos subgrups: els intensament actius, que es volen fer notar, ja sigui posant traves o proposant idees, i els exageradament passius, que fan com si no hi fossin i cedeixen en totes les propostes de l’equip de govern.
Què és el que s’ha de fer per canviar aquesta manera de fer política? Continuar confiant en els polítics de sempre o deixar pas a noves generacions que donarien noves aspiracions a un canvi en la manera de funcionar?