No us heu qüestionat mai si sou feliços, si ho heu estat algun cop o si ho sereu? Moltes vegades arribem a un punt de la nostra vida en què ens qüestionem realment si de debò existeix tal cosa o és una simple quimera creada per l’existència que ens rodeja. Hi ha qui diu que s’aconsegueix a través de l’amor, del plaer o del sentiment de justícia, però no deixen de ser conceptes que, tristament, de moment ningú té clars. Heu sentit a parlar del karma? Aquest “sistema” té com a fi la nostra incògnita, la felicitat. L’equilibri entre el yin i el yang, el blanc i el negre, el bé i el mal… L’equidistància s’obté mitjançant les teves pròpies accions. Veiem un país a l’acabament d’un llarg cicle de prosperitat econòmica, un país on el que fa uns anys es començava a pensar que aquests temps no podien durar gaire més i, de sobte, el nombre d’aturats puja, una crisi ens envolta, als pobles i a les ciutats es compten molts ciutadans itinerants o sense recursos. Un context de petites rebel·lions contra els poders establerts apareixen en països emergents o del Tercer Món, generen un clima d’incertesa internacional, les grans potències es preparen o ja estan immerses en guerres localitzades. Els treballadors fan cada dia més hores per guanyar el mateix o menys, el teixit laboral decreix, però l’activitat dels que poden treballar augmenta per donar beneficis a les grans multinacionals. El desencant ha arribat i ha donat pas a l’actual generació “ni-ni” (ni estudien ni treballen), una generació de joves, preocupats, en què alguns prenen una posició indiferent vers la realitat i opten per no estudiar, perquè afirmen que no trobaran feina relacionada amb els seus estudis, vivint en un oci frustrat, imposat, incòmode, improductiu i dolorós, però que moltes vegades no provoca reacció. La gent que està aturada, els que ja no tenen dret a cobrar el subsidi d’atur i els que aspiren a un lloc de treball que saben que mai aconseguiran. Sovint amaguem el cap davant una societat egoista, materialista, que veu el ciutadà com un mercat, com una mercaderia, encaminat cap a un futur de condicions laborals deteriorades, on manca el treball i viu emmarcat dins les injustícies socials. El que us acabo d’explicar no és res més que la reflexió d’aquesta paraula que utilitzem tan sovint sense saber-ne el significat original. A partir d’ara us demano a tots i cada un de vosaltres que torneu a qüestionar-vos: realment sou feliços?