Amb ànim d’aprofundir en la realitat comarcal i en la detecció de sectors emergents, SomGarrigues inicia un cicle de reportatges sobre diferents temàtiques. En aquest número se centra en la caça, una activitat tradicional implantada, sense excepció, a tots els pobles i que, en el cas d’alguns, correspon a una part substancial de la seva economia. És recurrent afirmar que les Garrigues és un territori absolutament privilegiat en aquest aspecte per la pròpia configuració del seu paisatge en mosaic, és a dir, amb presència de conreus (aliment) i bosquina i marges (amagatall). La naturalesa de l’activitat fa que aquesta s’alineï dins d’allò que hom anomena “economia informal”, tal com fa uns anys ho havien estat els telers domèstics amb què moltes mestresses de casa contribuïen a les arques familiars, o el que, en molts pobles del Pirineu, correspon a les tales forestals o la venda de bolets. En aquest cas, el volum de negoci que mou la caça és, de ben segur, més important i continua mantenint una capacitat d’atracció de la demanda. Per això, amb una estratègia d’articulació de negoci per vies més convencionals per part de les administracions que tinguessin per objectiu rellançar el sistema productiu, el sector cinegètic podria arribar a representar una seriosa i creïble oportunitat per a la comarca. D’altra banda, la gran virtut d’aquesta opció és que els efectes col·laterals que genera en altres camps és igual o superior al que representa en si mateix: allotjament, restauració, venda de productes... És evident que la mort d’animals és, tanmateix, una pràctica que rebutja una part de la gent i que hom ho pot entendre com un contrasentit, però cal dir que una aposta real i sostenible d’aquesta pràctica necessàriament implica una gestió de l’hàbitat que repercuteix en positiu sobre tot l’ecosistema -inclosa la resta de la fauna-, així com un control estricte sobre el furtivisme i una major protecció sobre les espècies no cinegètiques, que són, de llarg, la majoria.